divendres, 1 de febrer de 2013

SA LLUNA dins El racó de sa lluna
De la terra al cel (la llum de l'arc de Sant Martí), del cel a la terra (el fanal que farà llum), a través d'un dia gris i plujós. Des de la finestra de casa la càmera retrata l'horitzó opac, però que, com la poesia, deixa entreveure els colors de l'arc. Així com la teulada d'una casa, el que seria com la superfície del poema, que és senyal de l'interior.

17 comentaris:

  1. És ben bé un racó de Sa Lluna.
    Que em fa rumiar, però no sé cap a on.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et fa rumiar, ja estic satisfeta! :)

      Elimina
    2. Tant se val, cap on. Tot té el seu encant.

      Elimina
  2. Quan vaig veure els colors de l'arc de San Martí que sembaven sortir del fanal, em vaig sentir protegida dins d'aquella casa que rebia la seva escalfor amb tots els seus colors ... la pluja, havia desaparegut.

    Em sento afalagada pel teu detall, gràcies nina.
    Aferradetes dolces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna, la vegetació és gris, la fotografia està tractada, oi?
      És molt maca, aquesta imatge, i se'n pot treure molt de suc.

      Elimina
    2. Crec que no tinc la teva adreça, et faria arribar l'original.
      Gràcies!

      Elimina
    3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  3. Poesia visual...

    Tots els colors,
    l'arc de la teva llum
    guarda ma casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciosa!! Si m'ho permets, la pujaré al bloc quan sigui a casa!. :)
      Gràcies, Carme! Bessets.

      Elimina
  4. Malgrat el gris,
    un arc de Sant Martí
    és bona vista.

    ResponElimina
  5. Jo només sé badar davant la foto i les vostres paraules. Impressionant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      per què no en fas un tu, de haiku?

      Elimina
    2. No en sé, i m'agrada més gaudir dels vostres.

      Elimina
  6. Com la mateixa voda un contrast de clars i obscurs

    ResponElimina