dimecres, 27 de febrer del 2013

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol. Ametller dins Hora blava

Els núvols com a ornament del cel, les flors com a ornament dels arbres, la terra. Els dos elements sinònims: de color blanc, fràgils, eteris, lírics com la primavera.


Branca florida, 
de primavera ets somni 
i record. Sola, 
però, dins l'hora blava, 
ets com l'oblit d'un núvol. 

[Jordi Dorca]
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

18 comentaris:

  1. Carme Rosanas27 de febrer del 2013, a les 9:52

    Barreges flors
    amb núvols de cotó
    somnis i olors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de febrer del 2013, a les 11:55

      Quantes sinestèsies més ben trobades, un altre cop, Carme! Les barreges solen ser bones.

      Elimina
  2. Anònim27 de febrer del 2013, a les 10:29

    I ara, tot i el fred, ja hi ha força arbres en flor! Què bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de febrer del 2013, a les 11:56

      ambonulls,
      sempre hi són els ametllers florits en aquesta època, és el que em sedueix més, la pre-primavera.

      Elimina
  3. Sílvia 27 de febrer del 2013, a les 10:31

    És espectacular aquesta imatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de febrer del 2013, a les 11:57

      Sílvia,
      és una imatge molt senzilla i alhora espectacular com dius tu. Et recomano el bloc de l'autora.

      Elimina
  4. Jordi Dorca27 de febrer del 2013, a les 11:39

    Des del seu racó de món, l'esplendor de la branca
    no deixa veure el cel, l'eclipsa, i en certa manera l'acaba substituint. Com un pronom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de febrer del 2013, a les 11:53

      Genial el comentari, Jordi, i mira que a mi em costa de fer servir aquesta paraula, prefereixo els seus pronoms!

      Elimina
  5. sa lluna27 de febrer del 2013, a les 12:08

    Estava pensant fa una estoneta que el sol d'avui matí, tot i que no escalfa al cos, escalfa als ulls com les flors dels ametllers, desitjant que la primavera broti.

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de febrer del 2013, a les 12:18

      sa lluna,
      sí, és la màgia del mes de febrer, molt de fred, molta llum.

      Elimina
  6. Jordi Dorca27 de febrer del 2013, a les 12:38

    Branca florida,
    de primavera ets somni
    i record. Sola,
    però, dins l'hora blava,
    ets com l'oblit d'un núvol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana27 de febrer del 2013, a les 13:31

      Aquesta Tanka es mereix menció honodífica. helena, crec que hauria d'acompanyar el teu texts. Feu un tàndem genial!!!

      Elimina
    2. Joana27 de febrer del 2013, a les 13:32

      aiiiiiiiiiiii, honorífica!!!

      Elimina
    3. Helena Bonals27 de febrer del 2013, a les 13:58

      No sé què m'agrada més del teu poema, Jordi: el principi, el somni, o bé el final, l'hora blava de l'oblit. Ja l'he publicat!

      Elimina
  7. Núria Pujolàs27 de febrer del 2013, a les 12:55

    Helena...molt recomanable el blog de la Consol "Hora blava". M'ha encantat que en triessis aquesta bonica imatge. Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de febrer del 2013, a les 13:59

      Estic d'acord amb tu, Núria, és un bloc molt productiu.

      Elimina
  8. Consol27 de febrer del 2013, a les 18:04

    Gràcies pels comentaris de la foto. M'ha agradat molt el poema del Jordi Dorca i miraré de llegir-ne més.

    ResponElimina
  9. Jordi Dorca28 de febrer del 2013, a les 8:54

    Gràcies a tots.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)