Ocells volant com estels, com pols, com pigues. També com una projecció dels arbres, d'allà on surten, la seva evaporació metafòrica. Com la poesia neix, va més enllà de les branques dels versos.
L'altre dia, de pagès, hi va haver una solta de coloms en un poble proper, quan vaig voler atrapar la imatge, ja havia arribat tard. Mai n'havia vist tants junts, van passar enganxats al finestral i em vaig quedar bocabadada. Va ser preciós, com aquesta foto que ens regales avui. M'encanta la teva descripció!!
Deia més o menys... que la bellesa de la imatge de la llimona de colors... se'm feia molt atractiva, però no pas per tastar-la, que no m'inspirava llaminadura a mi. Però que no podia deixar de mirar-la i que si hagués estat una llimona real davant meu, segur que l'hagués tocat i jugat amb ella, més que no pas tastar-la... impressions personals.
Alguna cos a dec fer massa ràpid o poc curosament que darrerament se me'n perden molts de comentaris. Crec que clico publicar i no em quedo prou estona per veure que surten les lletres de comprovació... (potser sigui això, evidentment, si ho faig és sense adonar-me'n)
La imatge , en fa imaginar les lletres d'uns versos romàntics, volant cap a la seva estimada..... És una imatge molt poètica, Helena ! ......i molta sort en l'examen ; )
Bon vol de dijous, Helena!
ResponEliminaGemma,
Eliminaacabo de fer unes oposicions, i amb una mica de sort les aprovo. M'he llegit el teu comentari abans de començar!
I tan bon vol, i bon comentari.
EliminaNo necessites sort, ets bona i això es nota en tot el que fas. Espero que tinguis molt bons resultats!
He estudiat relativament poc, per consell del meu pare. Tres mesos, i sense deixar els blocs.
EliminaL'altre dia, de pagès, hi va haver una solta de coloms en un poble proper, quan vaig voler atrapar la imatge, ja havia arribat tard. Mai n'havia vist tants junts, van passar enganxats al finestral i em vaig quedar bocabadada. Va ser preciós, com aquesta foto que ens regales avui.
ResponEliminaM'encanta la teva descripció!!
Bon dia, nina!
sa lluna,
Eliminaés una d'aquelles entrades que corregeixo molt, i per tant acostumo a brodar més el comentari. Gràcies!
És genial, la teva interpretació de la imatge, Helena.
ResponEliminaA veure si em queda el comentari... que ahir no em va quedar el de la llimona de colors... creuo els dits.
Bona sort amb les oposicions!!
Ostres, Carme, un comentari teu que s'ha perdut! Què hi deies?
ResponEliminaDeia més o menys... que la bellesa de la imatge de la llimona de colors... se'm feia molt atractiva, però no pas per tastar-la, que no m'inspirava llaminadura a mi. Però que no podia deixar de mirar-la i que si hagués estat una llimona real davant meu, segur que l'hagués tocat i jugat amb ella, més que no pas tastar-la... impressions personals.
EliminaAlguna cos a dec fer massa ràpid o poc curosament que darrerament se me'n perden molts de comentaris. Crec que clico publicar i no em quedo prou estona per veure que surten les lletres de comprovació... (potser sigui això, evidentment, si ho faig és sense adonar-me'n)
Carme,
Eliminajo penso com tu, no sé si l'hauria tastat, al capdavall és una imatge tractada amb Photoshop.
La imatge , en fa imaginar les lletres d'uns versos romàntics, volant cap a la seva estimada.....
ResponEliminaÉs una imatge molt poètica, Helena !
......i molta sort en l'examen ; )
artur,
Eliminam'agrada molt la teva interpretació!
M'agrada això de l'evaporació metafòrica.
ResponEliminanovesflors,
Eliminaaixò de l'evaporació és un motiu clàssic en mi.
Que tinguis tota la sort del món amb les "opos" T'ho desitjo de cor.
ResponEliminaJosep,
Eliminamoltes gràcies. Només hi ha tres places, però espero aprovar encara que no passi.
Una gran naixença.
ResponEliminaRes no hi puc afegir, Helena.
Deixes sense paraules.
És un honor que em diguis això tu, Jordi.
EliminaMolt bonic, Helena. un plaer llegir-te
ResponEliminaGràcies, Joana, només mancaves tu.
EliminaL'ocell es torna arbre en cada niu. L'arbre neix en cada ala perduda.
ResponEliminaMolt maco (jo no manco, és que sempre faig tard...)
PD. Què tal les opos? Tenim trobada blocaire el 3 de març. què vindràs? Sola o amb algú? Dis-me algo, que he de fer taula!
Les opos, crec que no per guanyar-les, sí per aprovar. He estudiat de manera continguda, el meu pare em deia constantment que no ho fes!
EliminaMontse, m'agraden molt les calçotades, però si ningú em porta, no podré venir.