divendres, 15 de febrer de 2013

Joan. La lluna dins el bloc El meu petit monstre-il·lustració

Si no podem tenir la lluna, podem almenys tenir la poesia en forma de globus blanc, sempre més arrelat al terra a través del fil que el lliga, com passa també amb els estels.

21 comentaris:

  1. Preciosa aquesta il·lustració!
    Tot i així, sempre el ulls mirant cap amunt, on es lliga l'ànima.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      que el globus sigui l'ànima en lloc de la lluna és una bona idea.

      Elimina
  2. Ostres, quina il·lustració més bona! La nena que agafant el globus per un fil i mirant enlaire, la teva interpretació deu ser el que ella pensa insconscientment.

    ResponElimina
  3. I de fils lligats a estels n'hi ha per tot arreu.
    Costa de veure'ls però n'hi ha.

    ResponElimina
  4. Sílvia,
    la meva interpretació seria dins l'aire que omplena el globus!

    ResponElimina
  5. i la passió també és pertot,
    teulades, vestits, cabells.

    ResponElimina
  6. Què tindrà la lluna, que tothom la desitja, tothom la vol !.....
    Companya, o millor dit, confident de somnis i il·lusions.....millor deixar-la volar lliure, com els nostres pensaments, potser així ens assenyali el camí per aconseguir-los !!
    Bon divendres, Helena !!

    ResponElimina
  7. Contemplar la pintura és com aconseguir una felicitat molt Naïf. Et transporta a l'edat escolar!!! Almenys a mi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però si tu ja hi vius, envoltada d'edat escolar, Joana!

      Elimina
    2. A l'escolta no tot són infants Helena.

      Elimina
  8. Potser la poesia requereix una certa distància de la realitat, una distància cap a dins, passar la realitat pel sedàs del nostre interior, interioritzar-la i regurgitar-la transformada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el que dius, novesflors. La poesia és per sobre de la realitat com un quadre abstracte.

      Elimina
  9. Aquella fina línia que ens uneix amb l'eteri i fugaç

    molt ben vist

    ResponElimina
  10. La lluna sempre la tenim, Helena.
    Els estels costen més.

    ResponElimina
  11. Jordi,
    queda't amb el que en diu Pessoa:

    És humà voler allò que ens cal, i és humà desitjar allò que no ens cal, però que per a nosaltres és desitjable. Allò que és malaltia és desitjar amb igual intensitat allò que cal i allò que és desitjable, i patir perquè hom no és perfecte com si hom patís perquè no té pa. El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la.

    "No es pot fer una truita sense trencar els ous".

    ResponElimina
  12. Què maca, Helena, la il·lustració i la teva interpretació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, David. És una interpretació d'una interpretació, el que és una il·lustració.

      Elimina