 |
| Joan. La lluna dins el bloc El meu petit monstre-il·lustració |
Si no podem tenir la lluna, podem almenys tenir la poesia en forma de globus blanc, sempre més arrelat al terra a través del fil que el lliga, com passa també amb els estels.
|
| Joan. La lluna dins el bloc El meu petit monstre-il·lustració |
Preciosa aquesta il·lustració!
ResponEliminaTot i així, sempre el ulls mirant cap amunt, on es lliga l'ànima.
Aferradetes.
sa lluna,
Eliminaque el globus sigui l'ànima en lloc de la lluna és una bona idea.
Ostres, quina il·lustració més bona! La nena que agafant el globus per un fil i mirant enlaire, la teva interpretació deu ser el que ella pensa insconscientment.
ResponEliminaI de fils lligats a estels n'hi ha per tot arreu.
ResponEliminaCosta de veure'ls però n'hi ha.
ambonsulls,
Eliminaque maco això que dius.
Sílvia,
ResponEliminala meva interpretació seria dins l'aire que omplena el globus!
i la passió també és pertot,
ResponEliminateulades, vestits, cabells.
Núria,
Eliminabona observació.
Què tindrà la lluna, que tothom la desitja, tothom la vol !.....
ResponEliminaCompanya, o millor dit, confident de somnis i il·lusions.....millor deixar-la volar lliure, com els nostres pensaments, potser així ens assenyali el camí per aconseguir-los !!
Bon divendres, Helena !!
Que líric ho expliques, Artur!
EliminaContemplar la pintura és com aconseguir una felicitat molt Naïf. Et transporta a l'edat escolar!!! Almenys a mi
ResponEliminaPerò si tu ja hi vius, envoltada d'edat escolar, Joana!
EliminaA l'escolta no tot són infants Helena.
EliminaPotser la poesia requereix una certa distància de la realitat, una distància cap a dins, passar la realitat pel sedàs del nostre interior, interioritzar-la i regurgitar-la transformada.
ResponEliminaM'agrada molt el que dius, novesflors. La poesia és per sobre de la realitat com un quadre abstracte.
EliminaAquella fina línia que ens uneix amb l'eteri i fugaç
ResponEliminamolt ben vist
Molt ben vist tu, Gregori!
ResponEliminaLa lluna sempre la tenim, Helena.
ResponEliminaEls estels costen més.
Jordi,
ResponEliminaqueda't amb el que en diu Pessoa:
És humà voler allò que ens cal, i és humà desitjar allò que no ens cal, però que per a nosaltres és desitjable. Allò que és malaltia és desitjar amb igual intensitat allò que cal i allò que és desitjable, i patir perquè hom no és perfecte com si hom patís perquè no té pa. El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la.
"No es pot fer una truita sense trencar els ous".
Què maca, Helena, la il·lustració i la teva interpretació.
ResponEliminaGràcies, David. És una interpretació d'una interpretació, el que és una il·lustració.
Elimina