dimarts, 19 de febrer de 2013

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol.  La paraula dins Hora blava
Com una font, a voltes, la paraula
diu els secrets del món.
(Joan Vinyoli)


L'aigua brolla de la font en un safareig. De la mateixa manera com la poesia prové de la veu poètica i és recollida per netejar, redimir tant el poeta com el lector. No sempre la paraula, metonímia del poema, diu els secrets del món. Cal saber escoltar-los també.

12 comentaris:

  1. I caldria mantenir la bugada al dia!
    Bon dia, Helena.

    ResponElimina
  2. A voltes el doll és massa impetuós
    i el seu clapoteig no ens deixa
    escoltar els secrets del cor,
    les nostres paraules, les nostres pors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      aquest poema teu sí que deixa escoltar-te.

      Elimina
  3. De totes les coses belles, de totes les coses sublims, l'aigua és la que més m'enamora. El doll impetuós o tranquil, sencer o esfilagarsat, ens aboca a intercanvis i experiències ben diferents, ben bé com les paraules, com els poemes, experiències diferents segons com adollin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      ets un doll de poesia, que em va dir el Jordi en una dedicatòria.

      Elimina
    2. Que bonic ser un doll de poesia, Helena!

      Elimina
    3. Sílvia, tu també ets un doll de poesia en prosa!

      Elimina
  4. Així com quan veig una flor em va el nas darrere, quan veig aigua inevitablement l'haig de tocar ... és la font de la vida, com del poema la paraula.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      aquesta aigua és molt atractiva, tens ganes de tocar-la, és veritat.

      Elimina
  5. Gota a gota....vers a vers....
    sabrem lligar-los i descobrir el secret ?
    Molt bé, Helena !!

    ResponElimina