 |
| Semáforo en ámbar dins Laberinto de lluvia |
Entre el passat i el futur, el present fugisser del semàfor en groc. Amb el groc-taronja d'avís, quan te l'estàs jugant si no t'afanyes a caminar ràpid. Llum envoltada de negre, com la lluna de nit, però amb el rerefons de la ciutat, la raó, el dia. El color groc seria també entre tots dos elements, com una posta, com una alba.
caram això és treure-li suc a un semàfor, ja està bé perquè amb el poc cas que els fem pobrets !!
ResponEliminaa part de la broma, molt enriquidores paraules helena, com sempre
abraçadetes...
És curiós, Joan, treure-li suc a una cosa tan prosaica! Però de color taronja!
EliminaVermell de posta, el somni;
ResponEliminai una nova albada al verd.
Calla la lluna.
M'agrada moltíssim el teu poema Jordi! S'escau molt a les meves paraules, a més. Ara sóc jo que no sé què més dir (calla la lluna)!
EliminaCrec que a Torelló tenen un oxigen poètic. Per això lo Jordi sempre està inspirat ;)
EliminaA Torelló com a Verdú, cantireta!
EliminaTrobo aquesta foto realment bella!...i, com sempre, el comentari escau a la perfecció!...un petó!
ResponEliminaNúria, et dic igual que al Joan, és estrany que la trobis bella, essent tan prosaica.
EliminaAra entenc perquè un dia un polícia em va renyar per passar un semàfor en groc amb el cotxe. Em va dir que és d'avís perquè t'aturis no perquè el passis de pressa. Si m'hagués aturat a contemplar-lo hauria vist la posta. M'agrada molt el suc que li treus a la imatge!
ResponEliminaN'has fet un escrit dels teus, Sílvia.
EliminaQue preciós es aquest color, només ho supera al blau, per el meu gust. Si algun dia posen semàfors al poble on visc, vull se jo el que triï.
ResponEliminaEl negre, és preciós? Millor que el groc o el verd habituals, sí.
EliminaTot un toc d'atenció ....podem parar o passar ràpid !...però has de prendre la decisió tu solet.... tot un toc d'atenció a la inacció .
ResponEliminaBona nit, Helena !
artur,
Eliminaaixò mateix em va passar a l'examen de conducció, em sembla que vaig frenar a l'últim moment, i em van renyar, però em van aprovar finalment.
M'agrada el teu comentari!
Jo crec que és quan mirem més el semàfor, perquè no tenim res clar, si passar o no.
ResponEliminaÉs un punt d'indecisió.
Aferrades.
M'agrada la teva visió de la llum groga, sa lluna!
EliminaI és quan és àmbar
ResponEliminaque hi veig clar...
M'agrada. El punt de fosa en què avançar també pot ser una victòria o una derrota.
Quan és àmbar per tu, per algú gairebé és verd.
EliminaM'agrada aquesta foto, em fa pensar en la fugacitat del moment en que has de prendre una decisió, que no té per què estar relacionat amb el que representa el semàfor.
ResponEliminaDavid,
Eliminano, el semàfor és una imatge del que hi hem vist entre tots, no s'ha de prendre literalment.