dimarts, 5 de febrer de 2013

Arco iris. Dins Las fotos más alucinantes

Diuen que una llimona és símbol d'allò que trobem atractiu d'entrada, i que si ho tastem esdevé amarg. En aquesta imatge la llimona és encara més atractiva, amb tants colors. És el que passa en interpretar una imatge, trobant-li els matisos, de manera que en neutralitzem l'acidesa alhora.

20 comentaris:

  1. És visualment atractiva, però també s'hauria de provar el gust, potser canviaríem d'idea.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu,
      la superfície és senyal de l'interior més sovint que no ens pensem.

      Elimina
  2. Jo quan era petita sempre deia que "al·lucinava mandarines", aquí aluncino amb la llimona de colors. És una imatge molt original i m'agraden el matisos que li trobes. Però segurament el gust continuaria sent el mateix, els colorants solen ser insípids.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      els colorants van acompanyats de gustos, artificials o no! La interpretació treu acidesa de la que porta l'obra, que a vegades mossega. Alhora, en magnifica el sentit.

      Elimina
  3. Està bé: cada monjo és d'un color.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      sí, cadascú té la seva interpretació, com amb un ventall, com amb els pètals d'una flor. Els matisos.

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Hui sobre tot i després de 12 hores sense menjar res, vénen unes ganes immenses de provar-la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana,
      jo encara que vulgui no puc fer règim, tinc una gana que m'aixeca, i molt sovint em quedo sense forces. La feina que tinc em permet d'anar tirant, la majoria de feines no les podria aguantar.

      Elimina
    2. No en faig, Helena. Estava amb el virus!!!

      Elimina
    3. Me n'alegro, Joana, ets massa guapa i tens un tipus esplèndid com per fer règim.

      Elimina
  6. .....intentar canviar l'amargor que ens produeix alguna cosa/situació no és mala idea...i omplir-la de colors pot fer-la ser més atractiva....!
    Tot depen del color amb que es mira...
    Una abraçada i et desitjo que aquestes forces tornin al seu lloc !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      molt ben pensat! Els crítics poden tenir aquesta funció.

      Elimina
  7. una imatge molt suggerent helena, però les paraules que l'acompanyen encara ho són més. En el meu cas no hi ha problema perquè m'encanta el sabor àcid i l'amarg també .. :-)
    una abraçadeta
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan. A mi no m'agrada l'acidesa de la llimona!

      Elimina
  8. No sé com serà aquesta llimona, però jo hi faria un tast!
    Una mica d'àcid no és dolent i t'ajuda a assaborir millor els altres colors de la vida.

    Visualment fantàstica!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      jo també li faria un tast! Sembla una llaminadura.

      Elimina
  9. M'agraden els matisos de menjar una llimona: és àcida d'inici, amarga en el punt mitjà i dolça al final... Al menys a mi sempre m'ho ha semblat així.
    M'agrada com has relacionat aquests matisos amb el color dels grills de la llimona.
    Salutacions.

    ResponElimina
  10. Cada grill és un vers, unit als altres per la textura blanca i la carcassa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      em deixes parada, li treus tot el suc que faltava a aquesta llimona!

      Elimina