 |
| MONET, Coquelicots |
Avui un clàssic. Durant la visita al dentista se m'ha encès la llum davant d'aquest quadre a la paret. Dues persones endarrere, dues endavant, una de gran i una de petita en cada parella. I entre les dues parelles, el camp ple de roselles. La primavera simbòlica entre hivern i estiu, el que hauria de ser una vida, existència representada també per la casa del fons.
És un quadre bonic, però no sé què em passa que sempre que veig quadres d'aquests penso en Relats COnjunts! El podries proposar.
ResponEliminaNo sé de què va això dels Relats Conjunts. Jo, si no és un microconte, no en sé fer.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn gran dentista, i tant que sí!
ResponEliminaJordi,
Eliminano sé per què has esborrat l'altre missatge!
A quin dentista vas? El meu té una decoració soporífera. M'agraden molt els gallarets, és una flor que fa estiu.
ResponEliminaSílvia,
Eliminaper a mi els pipiripips només fan primavera.
L'ahir i el demà d'una mare i una filla...
ResponEliminaUn petó, bonica!
Ben trobat, Núria.
Eliminaés que tinc una mestra magnífica!
EliminaDoncs avui estava convençuda que no ho havia fet gens bé. M'afalagues!
EliminaLa primavera entre l'hivern i l'estiu, els gallerets acompanyen el pas i voldríem estirar tot allò que representes molt més enllà del moment que els correspon.
ResponEliminaLa primavera acaba tornant, Carme. I la poesia la fa perllongar.
EliminaLa vida una primavera... Bellíssima escenna d'inspiracions.
ResponEliminaBon dia, talentosa.
Gemma,
Eliminala veritat és que aquest quadre sempre m'ha encisat. No em cansa, tot i ser tan conegut.