dijous, 21 de febrer de 2013

MONET, Coquelicots

Avui un clàssic. Durant la visita al dentista se m'ha encès la llum davant d'aquest quadre a la paret. Dues persones endarrere, dues endavant, una de gran i una de petita en cada parella. I entre les dues parelles, el camp ple de roselles. La primavera simbòlica entre hivern i estiu, el que hauria de ser una vida, existència representada també per la casa del fons.

15 comentaris:

  1. És un quadre bonic, però no sé què em passa que sempre que veig quadres d'aquests penso en Relats COnjunts! El podries proposar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé de què va això dels Relats Conjunts. Jo, si no és un microconte, no en sé fer.

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Jordi,
      no sé per què has esborrat l'altre missatge!

      Elimina
  4. A quin dentista vas? El meu té una decoració soporífera. M'agraden molt els gallarets, és una flor que fa estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      per a mi els pipiripips només fan primavera.

      Elimina
  5. L'ahir i el demà d'una mare i una filla...

    Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs avui estava convençuda que no ho havia fet gens bé. M'afalagues!

      Elimina
  6. La primavera entre l'hivern i l'estiu, els gallerets acompanyen el pas i voldríem estirar tot allò que representes molt més enllà del moment que els correspon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primavera acaba tornant, Carme. I la poesia la fa perllongar.

      Elimina
  7. La vida una primavera... Bellíssima escenna d'inspiracions.
    Bon dia, talentosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      la veritat és que aquest quadre sempre m'ha encisat. No em cansa, tot i ser tan conegut.

      Elimina