dimecres, 13 de febrer de 2013

FERRER, Isidro. Il·lustració dins Los sueños de Helena d'Eduardo Galeano.

El somni del núvol blanc i la quotidianetat de la tassa de llet, de bon dematí. És quan dorms que hi veus clar, però és quan despertes que ho escrius. La il·lustració també es complementa amb el text del llibre, com la intuïció amb la raó.

15 comentaris:

  1. Si te'n recordes si.
    O de una part com a mínim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ambonsulls,
      justament ahir em vaig predespertar amb la idea del meu poema habitual, i em vaig esforçar a retenir-la fins que no em vaig llevar, no la podia passar a paper de moment! La memòria involuntària deu ser tan important com la voluntària.

      Elimina
  2. Saber veure els somnis dins la quotidianitat més senzilla és cosa de savis. Clar que tots podem ser savis efímers i aconseguir-ho per moments o per temporades... per sempre és molt difícil!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      la inspiració és en el treball quotidià, que deia Baudelaire.
      Sempre, d'estar en vena, no ho fa ningú.

      Elimina
  3. "Los sueños de Helena"!! Jo crec que en l'inconscient hi ha part de la creativitat. Durant el dia pensem les idees i les busquem i segurament quan dormim és quan s'ordenen, créixen i es multipliquen. I llavors des de la consciència les escrivim. M'agrada molt aquesta il·lustració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint quan escrivim continuem fent treballar l'inconscient. És una barreja de núvol i nansa constant. Les altres il·lustracions del llibre són molt bones també.

      Elimina
  4. És quan miro el semàfor que hi veig clar.
    Sense intuïció, sense raó, tot fora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      pel fil del ganivet que és el semàfor en groc. Això, tot fora!

      Elimina
  5. Et sorprèn el somni en una llibertat no coneguda en el món real. Immensos o diminuts espais, viatges en el temps, aventures increïbles, relacions desitjades ... un món de fantasia fet a la nostra mida. Interpretar i plasmar en un foli en blanc no sempre és tasca fàcil, depenent sempre del toc màgic en despertar.
    M'agrada moltíssim la il·lustració!

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      a mi també m'ha captivat molt la il·lustració, que és més que un dibuix, és una autèntica escultura.

      Elimina
  6. Em vaig beure el somni
    glop a glop, al galop,
    com si m'empaitessin les línies
    desdibuixades de la memòria...

    :0) Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu poema, cantireta, s'hi escau molt.

      Elimina
  7. Els somnis d'Helena han de ser extraordinaris....
    aixi que t'els conte a cau d'orella,
    et puja als núvols de la seva imaginació !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu que ets artista ja t'has adonat de la força d'aquesta imatge, Artur.

      Elimina