De la terra al cel (la llum de l'arc de Sant Martí), del cel a la terra (el fanal que farà llum), a través d'un dia gris i plujós. Des de la finestra de casa la càmera retrata l'horitzó opac, però que, com la poesia, deixa entreveure els colors de l'arc. Així com la teulada d'una casa, el que seria com la superfície del poema, que és senyal de l'interior.
És ben bé un racó de Sa Lluna.
ResponEliminaQue em fa rumiar, però no sé cap a on.
Si et fa rumiar, ja estic satisfeta! :)
EliminaTant se val, cap on. Tot té el seu encant.
EliminaQuan vaig veure els colors de l'arc de San Martí que sembaven sortir del fanal, em vaig sentir protegida dins d'aquella casa que rebia la seva escalfor amb tots els seus colors ... la pluja, havia desaparegut.
ResponEliminaEm sento afalagada pel teu detall, gràcies nina.
Aferradetes dolces.
Sa lluna, la vegetació és gris, la fotografia està tractada, oi?
EliminaÉs molt maca, aquesta imatge, i se'n pot treure molt de suc.
Crec que no tinc la teva adreça, et faria arribar l'original.
EliminaGràcies!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaJa la tinc, gràcies!
EliminaPoesia visual...
ResponEliminaTots els colors,
l'arc de la teva llum
guarda ma casa.
Preciosa!! Si m'ho permets, la pujaré al bloc quan sigui a casa!. :)
EliminaGràcies, Carme! Bessets.
Malgrat el gris,
ResponEliminaun arc de Sant Martí
és bona vista.
Jo només sé badar davant la foto i les vostres paraules. Impressionant!
ResponEliminaSílvia,
Eliminaper què no en fas un tu, de haiku?
No en sé, i m'agrada més gaudir dels vostres.
EliminaCom la mateixa voda un contrast de clars i obscurs
ResponEliminaJoana,
ResponEliminavols dir boda?
Una imatge molt ben trobada !
ResponElimina