Un horitzó de temporal, perquè sols és amb dolor que la sorra, allò material, i l'aigua, allò profund, s'entremesclen en l'obra, que és com aquesta passarel·la, com aquests límits borrosos.
Que bé poder contemplar el temporal d'un tros lluny. Però s'ha de tenir en compte que mai estarem prou lluny per estar fora de la seva zona d'influència. Bellesa i perill. Podem fugir o romandre asseguts al caire de la passarel·la, esperant que la vida ens prengui com a hostatge.
La passarel·la, sembla que ens convida a entrar en la tempesta, la sorra i l'aigua potser ens barraran el pas per protegir-nos... A mi també em fan por els llamps! Bona nit.
La foto és, certament, al·lucinant. Per altra part, m'inspira un apropament a un fet d'aquesta bellesa, com és una tempesta, que té un camí de tornada, fins a un lloc segur. O almenys, més estable.
Que bé poder contemplar el temporal d'un tros lluny. Però s'ha de tenir en compte que mai estarem prou lluny per estar fora de la seva zona d'influència. Bellesa i perill. Podem fugir o romandre asseguts al caire de la passarel·la, esperant que la vida ens prengui com a hostatge.
ResponEliminaGregori,
Eliminael teu comentari és molt superior al meu!
Puc passar?
ResponEliminaNo et fa por el temporal, veig, Jordi. A mi em fan molta por els llamps.
EliminaLa passarel·la, sembla que ens convida a entrar en la tempesta, la sorra i l'aigua potser ens barraran el pas per protegir-nos...
ResponEliminaA mi també em fan por els llamps!
Bona nit.
Ja en som dues, M. Roser!
ResponEliminaLa foto és, certament, al·lucinant. Per altra part, m'inspira un apropament a un fet d'aquesta bellesa, com és una tempesta, que té un camí de tornada, fins a un lloc segur. O almenys, més estable.
ResponEliminaLupe,
ResponEliminadesprés del temporal ve l'empatia, i tot es veu amb més nitidesa.