dimarts, 25 de març de 2014

LAGARTO, Lolita Mes petits poupées

Una nina amb les extremitats com a elements accidentals, i amb el cos ple de caps, perquè el cap també és cos. Fa una cara que no hi té gens a veure amb el fúcsia que l'envolta, més aviat és una cara expressionista, abstracta, com el blanc i negre de la resta. Que es deixa agafar sense ganes. Com aquesta imatge no es dóna a l'espectador amb facilitat.

11 comentaris:

  1. Un dibuix que, malgrat l'expressió amarga del personatge, m'atrapa pel seu fúcsia cridaner. Bon dia, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben vist, Gemma! El fúcsia és molt cridaner, és veritat, i contrasta molt.

      Elimina
  2. Gràcies per triar la imatge Helena!
    m'ha agradat especialment la constatació de què el cap també és cos,i els braços com a elements accidentals.. no hagués sabut descriure'ls millor..
    i em pregunto si la facilitat o dificultat per arribar a una imatge donarien una definició diferent del que cadascú entén per art..

    ResponElimina
  3. lolita lagarto,
    m'agrada que m'enviïs les teves obres, faig el que puc!

    Això que dius és veritat, és el que permet de distingir de forma bàsica un tipus d'art d'un altre, però tots ho són, d'art.

    El dilluns seré a les 19h on em vas dir. Si passa alguna cosa ens ho diem en aquest bloc, a través del mòbil, d'acord?

    ResponElimina
  4. La composició em resulta enigmàtica, potser per aquesta ombra masculina que trenca el fucsia, un color femení , i que opremeix o subjecta una dona inacavada, amb un semblant que transmet dolor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maijo,
      sí que transmet dolor el semblant, és dura la imatge.

      Elimina
  5. Les meves nines no s'assemblen pas a aquesta, tenen la cara bonica, tirabuixons i van molt mudades...I estan contentes si les agafes!
    Bona nit, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      jo també tinc una nina maquíssima, que es deixa agafar! Però jo m'assemblo una mica a aquesta altra, m'hi he projectat.

      Elimina
    2. L'ànima trista d'una nina espantaocells que no ha conseguit lliurarse dels malsons dels ocells.

      Tarda de pluja per enriquir el sòl.

      Elimina
    3. Josep Aguilera,
      molt bona interpretació!
      La pluja és bona.

      Elimina