 |
| MIQUEL Ondulacions i distorsions dins Fotofília |
Una obra d'art, com aquest fragment de l'Hospital de Sant Pau en forma part d'una, sempre distorsiona allò que reflecteix, sigui per embellir-ho, sigui per arribar amb més força a l'espectador. La finestra de l'espectador que s'obre a l'obra connecta amb l'altra finestra, tot vibrant amb ella. Una distorsió que s'escau a una obra modernista.
Qualsevol mirada a la "realitat", encara que només sigui per la focalització i la tria, és en si mateixa una distorsió de la realitat. I si hi ha jocs de miralls...
ResponEliminaI el modernisme sovint es presta al joc.
Estic d'acord amb tu, Miquel. Aquesta foto m'agrada molt!
EliminaJo diria que per espectacular que sigui una obra d'art, no supera a la realitat, tot i que el modernisme em sembla una passada.
ResponEliminaBon diumenge, Helena.
M. Roser,
Eliminahi ha qui prefereix l'art a la vida, la superi o no!
tota una obra d'art!
ResponEliminaGràcies, Elfreelang! És veritat, totes les obres vénen a ser així.
EliminaUn imatge per gaudir l'art en el temps present i futur.
EliminaDiumenge amb nuvols i clars.
Josep Aguilera,
Eliminael present de la paret, el futur reflectit al vidre.
Comparteixo l'atracció per les finestres, De fet tenia una col·lecció de fotografies de finestres fetes per mi mateixa. Gio
ResponEliminaMargarida,
Eliminaque curiós, a mi em ve l'atracció per les finestres del llibre Una habitació amb bona vista.