divendres, 21 de març del 2014

MIQUEL Ondulacions i distorsions dins Fotofília

Una obra d'art, com aquest fragment de l'Hospital de Sant Pau en forma part d'una, sempre distorsiona allò que reflecteix, sigui per embellir-ho, sigui per arribar amb més força a l'espectador. La finestra de l'espectador que s'obre a l'obra connecta amb l'altra finestra, tot vibrant amb ella. Una distorsió que s'escau a una obra modernista.

10 comentaris:

  1. Qualsevol mirada a la "realitat", encara que només sigui per la focalització i la tria, és en si mateixa una distorsió de la realitat. I si hi ha jocs de miralls...
    I el modernisme sovint es presta al joc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, Miquel. Aquesta foto m'agrada molt!

      Elimina
  2. Jo diria que per espectacular que sigui una obra d'art, no supera a la realitat, tot i que el modernisme em sembla una passada.
    Bon diumenge, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      hi ha qui prefereix l'art a la vida, la superi o no!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies, Elfreelang! És veritat, totes les obres vénen a ser així.

      Elimina
    2. Un imatge per gaudir l'art en el temps present i futur.
      Diumenge amb nuvols i clars.

      Elimina
    3. Josep Aguilera,
      el present de la paret, el futur reflectit al vidre.

      Elimina
  4. Comparteixo l'atracció per les finestres, De fet tenia una col·lecció de fotografies de finestres fetes per mi mateixa. Gio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Margarida,
      que curiós, a mi em ve l'atracció per les finestres del llibre Una habitació amb bona vista.

      Elimina