diumenge, 9 de març del 2014

Dins OZNA-OZNA

Imatge amb truc, però que funciona molt bé. La lluna, l'illa, l'ocell, a més de ser una al·literació d'elles, voldrien dir el mateix. La bellesa, la individualitat, la llibertat. O, simplement, de com voler albirar l'illa del tresor.
Publicat per a

6 comentaris:

  1. Pere10 de març del 2014, a les 0:46

    La lluna nua es banyava al mar i quan sortia em vaig posar a l'illa ... embadalit per a mirar.

    Bona nit Helena :)

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca10 de març del 2014, a les 9:21

    Reflex de lluna
    dins la mar immòbil.
    Cos d'argent, vine.

    ResponElimina
  3. M. Roser10 de març del 2014, a les 16:54

    Aquest ocellet encantat mirant la lluna, corre perill de donar-se un bany...
    De vegades nosaltres també ens embadalim amb algun somni i no ens adonem que tenim un peu prop del penya-segat...
    Un compendi de bellesa, la foto!
    Bona tarda, Helena.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals10 de març del 2014, a les 19:29

    M. Roser,
    Sí, gairebé embafa, aquesta imatge!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)