dissabte, 1 de març del 2014

MARTÍNEZ BARCIA, Manuel
dins Un embrujo de fuego

Amb plena llum del dia, el final del que seria la vida, l'erosió del passat tant com del futur possible. Uns rails que ja no continuen, com una escala que no du enlloc.
Publicat per a

18 comentaris:

  1. Anònim1 de març del 2014, a les 19:53

    Me encanta la foto.

    ResponElimina
  2. Joan Abellaneda1 de març del 2014, a les 20:19

    o potser tan sols és el final del tren i cal buscar noves formes de moure's, potser és un final relatiu... suggeridora imatge, helena ! ;-)

    ResponElimina
  3. Josep2 de març del 2014, a les 10:53

    Des de sempre, i no se el perquè quan veig unes vies així em sembla com si s'acabes la vida, i quan veig un enllaç, o un desviament és una nova parella. És un sentiment i milions de sensacions!

    ResponElimina
  4. Helena Bonals2 de març del 2014, a les 11:50

    És curiós això que dius, Josep. Semblen interpretacions universals de la mateixa cosa.

    ResponElimina
  5. Elfreelang2 de març del 2014, a les 12:45

    o sigui un present etern?

    ResponElimina
  6. Helena Bonals2 de març del 2014, a les 12:48

    Molt bona interpretació, Elfreelang!

    ResponElimina
  7. Consol2 de març del 2014, a les 18:39

    També es pot veure al revés: s'acaba el camí i comença una via, que amb un tren, pot ser més ràpida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de març del 2014, a les 19:46

      M'agrada la teva interpretació, Consol. Aquesta foto us inspira!

      Elimina
  8. Anònim2 de març del 2014, a les 19:42

    En qualsevol cas, han estat els dos rails que han aturat la marxa. No podrien seguir camí l'un sense l'altre

    ResponElimina
  9. M. Roser2 de març del 2014, a les 20:57

    Per a mi , els trens, tenen un encant especial i les vies també, és clar...Aquests rails abandonats, em fan pensar que hi haurà llocs que no veurà ningú, perquè el tren ja no hi arribarà més...
    Bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de març del 2014, a les 19:53

      Molt maca i melangiosa la teva interpretació, M. Roser.

      Elimina
  10. Maijo Ginovart 2 de març del 2014, a les 21:37

    Em commou la imatge. Crec que té a veure el temps que vivim, que sembla que anem a menys. Potser l'autor de la fotografia es va trobar que no podia continuar el seu viatge perquè havien furtat la via.

    ResponElimina
  11. sa lluna3 de març del 2014, a les 18:09

    Fins aquí hem arribat, enrere una vida de presses, ara reprenem el camí a peu, gaudint del paisatge.

    Aferradetes i bona setmana!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de març del 2014, a les 19:54

      sa lluna,
      m'agrada molt el que dius. La mesura humana d'anar a peu.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)