dissabte, 1 de març de 2014

MARTÍNEZ BARCIA, Manuel
dins Un embrujo de fuego

Amb plena llum del dia, el final del que seria la vida, l'erosió del passat tant com del futur possible. Uns rails que ja no continuen, com una escala que no du enlloc.

18 comentaris:

  1. o potser tan sols és el final del tren i cal buscar noves formes de moure's, potser és un final relatiu... suggeridora imatge, helena ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      deu ser un final relatiu, en plena vida.

      Elimina
  2. Des de sempre, i no se el perquè quan veig unes vies així em sembla com si s'acabes la vida, i quan veig un enllaç, o un desviament és una nova parella. És un sentiment i milions de sensacions!

    ResponElimina
  3. És curiós això que dius, Josep. Semblen interpretacions universals de la mateixa cosa.

    ResponElimina
  4. També es pot veure al revés: s'acaba el camí i comença una via, que amb un tren, pot ser més ràpida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva interpretació, Consol. Aquesta foto us inspira!

      Elimina
  5. En qualsevol cas, han estat els dos rails que han aturat la marxa. No podrien seguir camí l'un sense l'altre

    ResponElimina
  6. Per a mi , els trens, tenen un encant especial i les vies també, és clar...Aquests rails abandonats, em fan pensar que hi haurà llocs que no veurà ningú, perquè el tren ja no hi arribarà més...
    Bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maca i melangiosa la teva interpretació, M. Roser.

      Elimina
  7. Em commou la imatge. Crec que té a veure el temps que vivim, que sembla que anem a menys. Potser l'autor de la fotografia es va trobar que no podia continuar el seu viatge perquè havien furtat la via.

    ResponElimina
  8. Fins aquí hem arribat, enrere una vida de presses, ara reprenem el camí a peu, gaudint del paisatge.

    Aferradetes i bona setmana!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      m'agrada molt el que dius. La mesura humana d'anar a peu.

      Elimina