Podem esdevenir presoners del nostre cos si només ens preocupem pel físic, per allò físic. No crec que siga horrible com a tal cos, pot ser bell, però una persona que no té altres mires, intel·lectuals, artístiques... és d'una pobresa esfereïdora que anul·la qualsevol possibilitat de bellesa.
Helena, gràcies per triar la imatge i pel teu comentari i els que has suggerit..
jo no n'havia tret una conclusió específica de la imatge tot i penso que el que comentes és una interpretació molt lograda.., valorar només el cos, encara que sigui bell, pot ser tràgic i d'una angoixa inabastable.. només la mirada de l'altre ens pot reconfortar, una mirada que sigui més àmplia i que ens permeti trascendir una mica la realitat d'un cos limitat tant pel temps com per la mirada uniforme d'un model social. una abraçada!
Helena, no em dec haver expressat bé, sí que hi veig aquest contingut, el que vull dir és que jo no n'havia tret cap conclusió, encara, no ho havia analitzat perquè és una imatge recient i quan faig una imatge no penso en el sentit, és després que li trobo..si el trobo.. el que dius d'alguna manera m'ha ajudat a veure el sentit que pot tenir..
Ostres, que dur! És cert que el cos es pot convertir en una gàbia si se li dóna més valor del que té, però no entenc gaire aquesta imatge.
ResponEliminaÉs la meva interpretació, Sílvia. La imatge no és fàcil. Perquè no es redueix al cos, precisament, s'hi ha d'entrar dins.
ResponEliminaPodem esdevenir presoners del nostre cos si només ens preocupem pel físic, per allò físic. No crec que siga horrible com a tal cos, pot ser bell, però una persona que no té altres mires, intel·lectuals, artístiques... és d'una pobresa esfereïdora que anul·la qualsevol possibilitat de bellesa.
ResponEliminaLa majoria de les persones no tenen "altres mires, intel·lectuals, artístiques", per desgràcia, novesflors.
EliminaCuriosa transformació...El cos per si mateix, pot ser més o menys bell, però si el volem valorar, l'hem d'omplir d'ànima...
ResponEliminaBon vespre de primavera.
M. Roser,
Eliminai tan important que és la forma com el contingut.
Bon inici de primavera!
Helena, gràcies per triar la imatge i pel teu comentari i els que has suggerit..
ResponEliminajo no n'havia tret una conclusió específica de la imatge tot i penso que el que comentes és una interpretació molt lograda.., valorar només el cos, encara que sigui bell, pot ser tràgic i d'una angoixa inabastable..
només la mirada de l'altre ens pot reconfortar, una mirada que sigui més àmplia i que ens permeti trascendir una mica la realitat d'un cos limitat tant pel temps com per la mirada uniforme d'un model social.
una abraçada!
Em sorprèn que no sigui aquest el contingut que hi veus, lolita.
EliminaHelena, no em dec haver expressat bé, sí que hi veig aquest contingut, el que vull dir és que jo no n'havia tret cap conclusió, encara, no ho havia analitzat perquè és una imatge recient i quan faig una imatge no penso en el sentit, és després que li trobo..si el trobo..
Eliminael que dius d'alguna manera m'ha ajudat a veure el sentit que pot tenir..
Una societat que esta més preocupada per exercir el cos i no la ment és una societat pobre.
EliminaUna reflexió molt encertada Helena.
Gràcies, Josep Aguilera, veig que comprenc i sóc compresa.
Elimina