dijous, 13 de març del 2014

Diario de sueños dins Palabras y tiempo

Entre el determinisme de la barca subjecta al vent, i el lliure albir de la lluna que no es mou de lloc. Entre el paper imprès de la prosa i les ratlles com versos de la mitja lluna. Les nostres vides es mouen entre aquests dos costats, ho vulguem o no.
Publicat per a

10 comentaris:

  1. Sílvia 13 de març del 2014, a les 22:09

    Que ben pensat això dels versos de la mitja lluna!

    ResponElimina
  2. M. Roser14 de març del 2014, a les 21:32

    Mentre les vides es moguin sota l'embruix de la lluna i gronxades per la poesia...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. GEMMA15 de març del 2014, a les 8:00

    Quin dibuix més encantador, i les teves paraules ben encaixades dins dels seus traços. Sublim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 de març del 2014, a les 10:11

      Gemma,
      en anglès els versos són "lines". Moltes gràcies!

      Elimina
  4. Jordi Solà Coll16 de març del 2014, a les 19:32

    A més del comentari, m'agrada força el dibuix. Em recorda quan d'infant feia barques de paper!

    ResponElimina
  5. Helena Bonals16 de març del 2014, a les 20:07

    Jo també en feia, Jordi, i avions també.

    ResponElimina
  6. Jordi Dorca17 de març del 2014, a les 8:43

    No és conya: acabo de trobar dos barquets de paper a la taula.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals17 de març del 2014, a les 9:22

    No m'ho crec, Jordi!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)