dijous, 27 de març de 2014

Lolita LAGARTO , kiZáskiZáskiZás
 dins píxel_accions

Unes cares que miren, que ens miren, però darrere unes ulleres de sol, de manera continguda. Des de la foscor de l'obra volen ser mirades, més enllà dels ornaments del cap.

8 comentaris:

  1. volen ser mirades,
    i en desig de verd sempre

    ResponElimina
  2. volen ser mirades,
    i desig de verb sempre

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Ara t'entenc!!! Les imatges i les paraules, sempre.

      Elimina
  4. Bellesa i foscor.Com totes les mirades misterioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      és veritat, bellesa i foscor van unides, almenys per mi. I també són unides amb el misteri d'una mirada!

      Elimina
  5. No sé a mi em costa trobar bellesa en la foscor...Totes aquestes cares ens poden contemplar a pleret, però nosaltres no podem veure el seus ulls...
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina