dijous, 27 de març del 2014

Lolita LAGARTO , kiZáskiZáskiZás
 dins píxel_accions

Unes cares que miren, que ens miren, però darrere unes ulleres de sol, de manera continguda. Des de la foscor de l'obra volen ser mirades, més enllà dels ornaments del cap.
Publicat per a

8 comentaris:

  1. Jordi Dorca29 de març del 2014, a les 17:24

    volen ser mirades,
    i en desig de verd sempre

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca29 de març del 2014, a les 17:39

    volen ser mirades,
    i desig de verb sempre

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca29 de març del 2014, a les 17:39

    m'he ratlla, perdona

    ResponElimina
  4. Unknown29 de març del 2014, a les 18:42

    Bellesa i foscor.Com totes les mirades misterioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de març del 2014, a les 19:11

      Josep Aguilera,
      és veritat, bellesa i foscor van unides, almenys per mi. I també són unides amb el misteri d'una mirada!

      Elimina
  5. M. Roser30 de març del 2014, a les 20:53

    No sé a mi em costa trobar bellesa en la foscor...Totes aquestes cares ens poden contemplar a pleret, però nosaltres no podem veure el seus ulls...
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)