dijous, 20 de març del 2014

LAGARTO, Lolita dins píxel-accions

El cos és una gàbia. Com un maniquí sense cap, el cos quan només és cos és horrible.

11 comentaris:

  1. Ostres, que dur! És cert que el cos es pot convertir en una gàbia si se li dóna més valor del que té, però no entenc gaire aquesta imatge.

    ResponElimina
  2. És la meva interpretació, Sílvia. La imatge no és fàcil. Perquè no es redueix al cos, precisament, s'hi ha d'entrar dins.

    ResponElimina
  3. Podem esdevenir presoners del nostre cos si només ens preocupem pel físic, per allò físic. No crec que siga horrible com a tal cos, pot ser bell, però una persona que no té altres mires, intel·lectuals, artístiques... és d'una pobresa esfereïdora que anul·la qualsevol possibilitat de bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La majoria de les persones no tenen "altres mires, intel·lectuals, artístiques", per desgràcia, novesflors.

      Elimina
  4. Curiosa transformació...El cos per si mateix, pot ser més o menys bell, però si el volem valorar, l'hem d'omplir d'ànima...
    Bon vespre de primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      i tan important que és la forma com el contingut.
      Bon inici de primavera!

      Elimina
  5. Helena, gràcies per triar la imatge i pel teu comentari i els que has suggerit..

    jo no n'havia tret una conclusió específica de la imatge tot i penso que el que comentes és una interpretació molt lograda.., valorar només el cos, encara que sigui bell, pot ser tràgic i d'una angoixa inabastable..
    només la mirada de l'altre ens pot reconfortar, una mirada que sigui més àmplia i que ens permeti trascendir una mica la realitat d'un cos limitat tant pel temps com per la mirada uniforme d'un model social.
    una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sorprèn que no sigui aquest el contingut que hi veus, lolita.

      Elimina
    2. Helena, no em dec haver expressat bé, sí que hi veig aquest contingut, el que vull dir és que jo no n'havia tret cap conclusió, encara, no ho havia analitzat perquè és una imatge recient i quan faig una imatge no penso en el sentit, és després que li trobo..si el trobo..
      el que dius d'alguna manera m'ha ajudat a veure el sentit que pot tenir..

      Elimina
    3. Una societat que esta més preocupada per exercir el cos i no la ment és una societat pobre.
      Una reflexió molt encertada Helena.

      Elimina
    4. Gràcies, Josep Aguilera, veig que comprenc i sóc compresa.

      Elimina