Jo "bastiria un món nou", que diu Alyebard, intentant conservar les capes geològiques, els fonaments que ens precedien, la memòria dels que ens estimaven i les lectures que ens han fet créixer, entre altres coses. La destrucció aviat és dita i feta. Ja diu el refrany català : "Déu nos en guard del que ja està fet".
I a mi, Helena, el foc de carner sens dubte és el millor dels focs, però dels que en queden pocs, per no dir cap. Molt bona la relacií de la imatge amb Sísif. Una abraçada.
Destruir per a bastir un món nou, amb la mirada d'un infant.
ResponEliminaJo "bastiria un món nou", que diu Alyebard, intentant conservar les capes geològiques, els fonaments que ens precedien, la memòria dels que ens estimaven i les lectures que ens han fet créixer, entre altres coses. La destrucció aviat és dita i feta. Ja diu el refrany català : "Déu nos en guard del que ja està fet".
ResponEliminaEl foc nou, que deien.
ResponEliminaAlyebard, ja t'ho deia jo que tot es pot mirar de dalt a baix, de baix a dalt.
ResponEliminaOlga, estic molt d'acord amb tu, de fet detesto la frase "renovar-se o morir": jo només dic el que em suggereix la imatge.
Jordi: el foc "que mai no minva, que mai no mor" de Carner, és el que m'agrada a mi.
I a mi, Helena, el foc de carner sens dubte és el millor dels focs, però dels que en queden pocs, per no dir cap.
ResponEliminaMolt bona la relacií de la imatge amb Sísif.
Una abraçada.
Relació
ResponEliminaUn esforç inutil? Pels nens no, com els hi encanta derruir allò construit, com riuen!
ResponEliminaQuina imatge més maca, Helena. Els crios donen un emotiu encant a les imatges.
La infància i la inocència de destruir el que construïm.
ResponEliminaBona imatge i salutacions, Helena!
Destruir per construir... morir per renovar-se... el temps cíclic a la inversa... Sisif!
ResponElimina