BALAGUER, Francesc Piazza Navona (Roma), desembre 2010, dins el bloc Balaphoto
La vida gira i gira com un tiovivo, només amb el reflex que fa l'art de l'escena, com el del bassal, aconseguim de retenir de forma immutable l'instant fugisser. Semblaria una fotografia feta amb ulleres bifocals, no s'entén pas que una part sembla que es mogui, i que l'altra es mantingui fixa. Crec que el truc és que la part fixa correspon a una altra atracció.
A vegades quedem retinguts a una imatge, mentre el temps passa. La vida segueix el seu gir, mentre la nostra ment ja quedat enganxada, aturada, a un record. M'agrada que la vida giri, que sigui una atracció. Sense la seva dansa, el seu gir, jo avui no seria feliç.
ResponEliminaRetenir a la nostra retina imatges semblants a la del quadre ens permet gaudir del moment fugisser i retenir-lo fins i tot quan ja no queden estels al cel i es fa fosca la nit.
ResponEliminaHelena, he passat al teu bloc per desitjar-te un Feliç Any i resulta que estic llegint des dels Anticànons fins ací una bona estona. Ets molt treballadora!! Felicitats :)
ResponEliminaGràcies per la paciència, Neus, i Bon any!
ResponElimina