CASTELLO-LOPES, Gérard, Lisboa, 1956 dins Fundació Foto Colectània
Què deixa més rastre en un carrer, la mesura humana de les formiguetes que avancen d'una en una, o bé la velocitat dels cotxes que no consten gairebé per enlloc. En el primer cas, és l'activitat que porta a algun lloc, ja que la inspiració és germana del treball quotidià, segons Baudelaire.
Nomès a Lisboa podria fer-se una foto amb aquesta perspectiva :)
ResponEliminaQuina fotografia més bona! Les formiguets humanes... ja ho dius bé. Per cert, que n'hi ha una que se surt de la fila (ha baixat de la vorera i ocupa l'espai destinat als vehicles)... però hi tornarà.
ResponEliminaSi Baudelaire t'haguera conegut no tindria cap dubte en constatar que ets la prova palpable de la seua afirmació. No pares mai, ets tota una gran formigueta treballadora, com ja t'he dit alguna que altra vegada.
ResponEliminaM'agrada el zig-zag que el fotógraf tan bé ha copsat, el clarobscir i la sensació de moviment tan ben aconseguida.
Ps: Cap problema en la inclusió del teu comentari!!! Per a mi suposa una satisfacció enorme que conste acompanyat el segon poema!!!
Una gran abraçada
El mateix carrer és fet per l'activitat de la formigueta humana, un rastre permanent doncs.
ResponEliminaBrillant imatge.
Salutacions, Helena!
Foscor o grisor, tant se val.
ResponEliminaEn corrua, les formigues posen els carrers.
El que sempre m'ha agradat de Castello-Lopes és aquella mirada realista, però plena de lirisme,
ResponEliminaque caracteritza bona part de la seva obra... La imatge, compositivament, és un prodigi... Bona tria!
Hola Helena.
ResponEliminaCantireta diu que li treuries suc a la foto
http://mon-cat.blogspot.com/2011/11/visions-amagades.html
m'ha despertat la curiositat i mirant per la teva finestra, he gaudit.
Gràcies, Moncat. Ja l'he comentat.
ResponElimina