dimarts, 11 de gener de 2011



BARINAGARREMENTERIA, Aitor González

A vegades, entre l'un i l'altre, entre el món interior i l'exterior, hi ha un abisme infranquejable, però que no impedeix d'albirar allò que es vol. És com veure diners en un banc, que saps que no pots fer-los teus.

11 comentaris:

  1. Aquests abismes es trespassen cordant els fils i tensant-los fort, m'he convertit en la funambulista amb més equilibri del món.

    ResponElimina
  2. Per als funambulistes:
    A primer cop d'ull m'ha fet l'efecte que el cognom Barinagarrementeria hi feia de pont.

    ResponElimina
  3. Cenicienta: prendrem exemple.

    Jordi: molt bona! Es nota que ets filòleg, que saps jugar amb les paraules.

    ResponElimina
  4. Avui sento molt tensa aquesta pugna entre l'interior i l'exterior. Miro l'abisme cara a cara i crido: No cauré dins tu. Sort de les cordes que em sostenen.

    ResponElimina
  5. abismes infranquejables que mai deixarem d'intentar franquejar..

    ResponElimina
  6. de vegades la poesia s'assembla a aquesta fotografia, sembla com si volguera fer el salt al buit, cosa que mai fem, es clar. Sempre intentem salvar oposant la distàcia de seguretat. Ens apropem, però ens frenem a temps!!!

    ResponElimina
  7. Quina fotografia més bona! Increïble. Gràcies per penjar-la. El teu comentari és gairebé un poema.

    ResponElimina
  8. Per cert, ara cercava informació sobre aquest fotògraf i es diu igual que un ciclista que ha estat enxampat dopat. D'entrada, només hi ha informació del segon. Com hi ha món!

    ResponElimina
  9. Hi ha una distància que aproxima... que t'apropa
    a l'abisme insalvable i el fa teu... Fer via pel llindar, sempre al quest, una experiència bella, no exempta d'un cert risc...

    ResponElimina
  10. A la vida en trobem molts d'abismes al nostre pas. Llavors hem de buscar drecera. Per això se sol dir que la vida s'escriu amb camins retorts.

    Ara bé, Alejandro Jodorowsky i els seus amics, de joves, diu que anaven recte allà on volien, passant per dins de cases on la gent dinava, per patis, etc.

    No som cabres ni àngels.

    ResponElimina
  11. Bo, això que no som cabres ni àngels, tenim les nostres capacitats i limitacions com a persones.

    ResponElimina