dimarts, 18 de gener del 2011



BROSSA, Joan

Hi ha qui creu que un poema ha de ferir per ser bo. Hi ha qui creu que només amb dolor es pot fer art. Però l'altra meitat del món troba divertit de fer o comentar versos. Tot plegat és com la rosa envoltada d'espines, no pots prescindir de cap dels dos elements que la constitueixen.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

8 comentaris:

  1. Núria Pujolàs18 de gener del 2011, a les 23:34

    Totalment d'a-COR-d!

    ResponElimina
  2. Joana19 de gener del 2011, a les 7:47

    Una veritat com una casa, és així com tu comentes. Gràcies pel poema visual de Brossa, no el coneixia.

    Ací em tens fins al 28, m'han donat 10 dies més de vida...

    Per cert, Núria un joc molt bonic amb la paraula acord!!!

    Abraçades a les dues.

    ResponElimina
  3. Olga Xirinacs19 de gener del 2011, a les 10:36

    Lletra i enginy, vet aquí una bona combinació.

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca19 de gener del 2011, a les 11:37

    Musicals i visuals. I ben reals, és clar.

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca19 de gener del 2011, a les 17:10

    El poema m'ha ferit.

    ResponElimina
  6. Anònim19 de gener del 2011, a les 19:15

    Fascinant l'univers visual d'en Brossa... Jo fa temps que cerco un programa per poder dissenyar poesia visual a l'ordinador, però no he trobat mai res...

    ResponElimina
  7. Helena Bonals19 de gener del 2011, a les 19:41

    Núria: recordar també ve de cor.
    Iris: gràcies per la informació.
    Olga: m'embadaleix la tipografia, és la part del disseny gràfic més atractiva per a mi.
    Jordi Dorca: no entenc això de musicals i visuals. Pel que fa al poema, quin, el real o el virtual?
    Jordi Solà Coll: et dic el mateix que a l'Olga.

    ResponElimina
  8. Jordi Dorca19 de gener del 2011, a les 21:01

    El poema de Brossa és molt visual, però en aquest cas apunta a musical. Pel tret que s'insinua.
    Bona nit, Helena.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)