dimarts, 18 de gener de 2011



BROSSA, Joan

Hi ha qui creu que un poema ha de ferir per ser bo. Hi ha qui creu que només amb dolor es pot fer art. Però l'altra meitat del món troba divertit de fer o comentar versos. Tot plegat és com la rosa envoltada d'espines, no pots prescindir de cap dels dos elements que la constitueixen.

8 comentaris:

  1. Una veritat com una casa, és així com tu comentes. Gràcies pel poema visual de Brossa, no el coneixia.

    Ací em tens fins al 28, m'han donat 10 dies més de vida...

    Per cert, Núria un joc molt bonic amb la paraula acord!!!

    Abraçades a les dues.

    ResponElimina
  2. Lletra i enginy, vet aquí una bona combinació.

    ResponElimina
  3. Musicals i visuals. I ben reals, és clar.

    ResponElimina
  4. Fascinant l'univers visual d'en Brossa... Jo fa temps que cerco un programa per poder dissenyar poesia visual a l'ordinador, però no he trobat mai res...

    ResponElimina
  5. Núria: recordar també ve de cor.
    Iris: gràcies per la informació.
    Olga: m'embadaleix la tipografia, és la part del disseny gràfic més atractiva per a mi.
    Jordi Dorca: no entenc això de musicals i visuals. Pel que fa al poema, quin, el real o el virtual?
    Jordi Solà Coll: et dic el mateix que a l'Olga.

    ResponElimina
  6. El poema de Brossa és molt visual, però en aquest cas apunta a musical. Pel tret que s'insinua.
    Bona nit, Helena.

    ResponElimina