divendres, 28 de gener de 2011



POPOVA, Liubov Construcció de la força espacial, oli sobre tela, 1921, dins l'exposició a Caixa Fòrum Construir la Revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935

Abstracció sí, però no com la de Kandinsky, plena de colors i significat. Estètica que evita les diferències, la individualitat, amb la fredor implacable del règim dictatorial de la Revolució Russa. Una mica de marró i algunes perspectives són l'únic rastre d'humanitat. Quina presó.

10 comentaris:

  1. Fora del seu context d'època i continguts, règim que desaprovo, haig de dir que a mi no em desagrada aquesta obra.

    Bon cap de setmana, Helena.

    ResponElimina
  2. Jo no puc amb l'abstracció "tibada", m'agrada més el Kandinsky dels Paisatges fantàstics, en aquest bloc li vaig dedicar dues entrades.

    ResponElimina
  3. Es digereix millor la Popova cubista, molt més propera als postulats de l'obra de Kandinsky a desgrat de les diferències estilístiques i de gènere...

    Bon cap de setmana, Helena!

    ResponElimina
  4. A mi també em fa una sensació opressiva...

    ResponElimina
  5. Jordi Solà Coll: està bé que coneguis aquesta autora.

    Jordi Dorca: necessitaria un hermeneuta al costat per entendre't! No entenc ni un borrall del que em dius, tot i que em dedico a la interpretació...

    zel: coincidim!

    ResponElimina
  6. Helena,
    Hi ha acumulació de buits i opressions. Suma de presons, forrellats implícits. Desig de fuga!
    És un clam de llibertat. Crec jo.
    Què trobes?

    ResponElimina
  7. Jordi,
    És un clam contra les opressions, contra les convencions, contra les imposicions de certes mentalitats "proteccionistes", però per part de l'espectador: l'autora prou que hi estava d'acord amb el règim, no? Ara em fas dubtar.

    ResponElimina
  8. Segur?
    Fixa-t'hi: tot són escletxes.
    Les buscava.
    Conscientment o inconscientment.
    Si no, hauria plegat.
    No hauria fet res.

    PS: el que ens proposes és excel·lent, com sempre; ens fa rumiar molt, i això és sa.

    ResponElimina
  9. Tens molta raó, Jordi. Alguna d'aquesta mena de bigues de la imatge és estellada. I és com si fossin moltes finestres obertes, encara que, a on?

    ResponElimina