divendres, 28 de gener del 2011



POPOVA, Liubov Construcció de la força espacial, oli sobre tela, 1921, dins l'exposició a Caixa Fòrum Construir la Revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935

Abstracció sí, però no com la de Kandinsky, plena de colors i significat. Estètica que evita les diferències, la individualitat, amb la fredor implacable del règim dictatorial de la Revolució Russa. Una mica de marró i algunes perspectives són l'únic rastre d'humanitat. Quina presó.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

10 comentaris:

  1. GEMMA29 de gener del 2011, a les 10:27

    Fora del seu context d'època i continguts, règim que desaprovo, haig de dir que a mi no em desagrada aquesta obra.

    Bon cap de setmana, Helena.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals29 de gener del 2011, a les 12:52

    Jo no puc amb l'abstracció "tibada", m'agrada més el Kandinsky dels Paisatges fantàstics, en aquest bloc li vaig dedicar dues entrades.

    ResponElimina
  3. Anònim29 de gener del 2011, a les 14:19

    Es digereix millor la Popova cubista, molt més propera als postulats de l'obra de Kandinsky a desgrat de les diferències estilístiques i de gènere...

    Bon cap de setmana, Helena!

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca29 de gener del 2011, a les 19:47

    Repeteix un caos anterior.
    Bona nit.

    ResponElimina
  5. zel29 de gener del 2011, a les 20:42

    A mi també em fa una sensació opressiva...

    ResponElimina
  6. Helena Bonals29 de gener del 2011, a les 22:11

    Jordi Solà Coll: està bé que coneguis aquesta autora.

    Jordi Dorca: necessitaria un hermeneuta al costat per entendre't! No entenc ni un borrall del que em dius, tot i que em dedico a la interpretació...

    zel: coincidim!

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca30 de gener del 2011, a les 11:48

    Helena,
    Hi ha acumulació de buits i opressions. Suma de presons, forrellats implícits. Desig de fuga!
    És un clam de llibertat. Crec jo.
    Què trobes?

    ResponElimina
  8. Helena Bonals30 de gener del 2011, a les 20:12

    Jordi,
    És un clam contra les opressions, contra les convencions, contra les imposicions de certes mentalitats "proteccionistes", però per part de l'espectador: l'autora prou que hi estava d'acord amb el règim, no? Ara em fas dubtar.

    ResponElimina
  9. Jordi Dorca31 de gener del 2011, a les 12:34

    Segur?
    Fixa-t'hi: tot són escletxes.
    Les buscava.
    Conscientment o inconscientment.
    Si no, hauria plegat.
    No hauria fet res.

    PS: el que ens proposes és excel·lent, com sempre; ens fa rumiar molt, i això és sa.

    ResponElimina
  10. Helena Bonals31 de gener del 2011, a les 12:41

    Tens molta raó, Jordi. Alguna d'aquesta mena de bigues de la imatge és estellada. I és com si fossin moltes finestres obertes, encara que, a on?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)