GARCÍA MARÍN, Antolín (Palma de Mallorca) dins la revista Digitalfoto núm. 104
El fotògraf, l'artista, és com un cec al qual li costa de trobar res més que una paret, però resulta que la natura en forma d'arbres, metàfora d'allò anhelat, és escassament a uns centímetres més amunt d'on ell para.
I aquesta imatge sintetitza a la perfecció desig i necessitat... I ho dic com antic fotògraf, que mai ha deixat de "veure" imatges quan observo!
ResponEliminaBon cap de setmana, Helena!
Paret i natura. Entre aquestes dues parets hem de veure.
ResponEliminaM'atrau molt aquesta fotografia que ens ofereixe i la interpretació que en fas, Sembla molt original i té la seua lògica, mai no ho hauria vist així.
ResponEliminaGràcies mil!
Bonica imatge, i sí, d'allò més suggerent!
ResponEliminaBona imatge, jo la he vist varies vegades i no l'he pensada mai com a fotografia. Em queda molt per aprendre!
ResponEliminaJordi Solà Coll: tu sí que sintetitzes la imatge perfectament. Si ets tan bo com a fotògraf com escrivint, quina sort.
ResponEliminaJordi Dorca: hi ha una paret de les dues que sempre és més paret, penso.
Iris: moltes gràcies, com sempre. Jo tampoc sabia que pensava això fins que no he començat a escriure el que em suggeria.
Zel: gràcies per fer-te seguidora meva.
Alyebard: què has vist algunes vegades, la imatge d'un cec?
Sí, resseguint una pared semblant. Però mai l'havia pensada com a possible fotografia i a més en blanc i negre que li dona molta força!
ResponElimina