dilluns, 3 de gener del 2011



MAIOLINO, Anna Maria, Entre vides, 1981. Artista brasilenya a la Fundació Antoni Tàpies fins el 16 de gener

Anar per la vida sense voler fer mal és com no voler trepitjar les vides dels ous de la imatge, avançant recte endavant. Per això els hipersensibles, inadaptats, es reclouen en ells mateixos, a voltes.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Jordi Dorca4 de gener del 2011, a les 11:58

    No ens en podem estar. I la política ho és en grau màxim.
    A voltes.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals4 de gener del 2011, a les 14:27

    A voltes un es reclou en la seva closca, tot esperant de no trepitjar i que no el trepitgin, si és que pot ser. Però no és el millor que es pot fer, crec.

    ResponElimina
  3. Joana4 de gener del 2011, a les 16:29

    M'he sentit així moltes vegades, sempre intentant no ferir ningú, ni fer cap mal, però de tant en tant també és un plaer l'alliberació que es produeix quan els xafes tots de cop. S'experimenta una catarsi total!!!
    M'ha recordat també un vídeo, que ara et busque i et deixe l'enllaç.

    ResponElimina
  4. Joana4 de gener del 2011, a les 16:31

    http://www.youtube.com/watch?v=BI_HOPqcRFA&feature=player_embedded

    ResponElimina
  5. Helena Bonals4 de gener del 2011, a les 21:13

    M'agrada molt aquest video, la música que l'acompanya és molt suggerent. Jo m'he sentit amb por anys i anys, i ara me'n ric tant com puc, la mateixa ràbia continguda m'inspira. Però alguna de les pors de la noia no l'he superat.

    ResponElimina
  6. chuscartes5 de gener del 2011, a les 0:31

    MMM, jo sóc d'aquells que es fereix per no fer mal als altres, en concret a la persona estimada. La teva imatge, Helena, m'ha recordat la cautela amb la que caminem a vegades. Aquests ous, emocions i sentiments, poden nafrar-se amb un lleuger toc.

    Iris, el vídeo m'ha encantat. La bellesa de totes aquestes dones enfrontant la vida, un fragment de la seva vida, m'emociona i em serveix per afrontar la meva. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals5 de gener del 2011, a les 10:35

    chuscartes: tu ets dels que callen per no ferir? Té molt de mèrit.

    ResponElimina
  8. chuscartes5 de gener del 2011, a les 11:33

    Sí, durant molt de temps ho he fet, he empassat paraules. Només ara, sabent-me estimat, sóc capaç de dir allò que sento, però tot i així a les palpentes per no ferir, cercant les expressions més adients per dir allò que necessitem dir. Perquè he entès que si em fereixo per protegir, no estic avançant, perquè també estic nafrant a la persona estimada. Al final, queda la convicció de què des del respecte mai es pot fer mal.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)