FABRÉ, Ñaco, Entre sueños y certezas, 2007, Oli i grafit sobre llenç, Es Baluard Museu d'Art Modern i contemporani de Palma
Entre un any que se'n va i el que ve, per exemple. Les certeses, el que es veu, el més figuratiu, al capdavall són tan o més borroses que els somnis intangibles. Ens movem, les persones, d'una paret a una altra, en la boira, si ja no en la foscor.
El teu post m'ha recordat aquest poema que vaaig llegir ahir al Rincon de chuscartes, un blog on vaig anar a parar de casualitat:
ResponEliminaM’esglaia la vehemència intermitent de les emocions,
sovint marmòries i espectrals,
de vegades indispensables i fonamentals.
Nodreixen la meva ment de fragilitats,
convertint-la en un pou de boires noctàmbules.
Aquesta incertesa,
gran simulacre que batega,
que es fon amb el temps
caducable i amb la tirania
d’uns somriures estripats.
Aquesta incertesa que plana
inusitadament com un rossinyol.
Aquesta opressora incertesa
que s’espargeix per l’aire,
i ens empeny costa amunt.
La incertesa, paradoxalment, "ens empeny cap amunt", en el poema que cites, Iris, molt bo. Anar contra corrent sol funcionar creativament.
ResponEliminaHelena, això serà!!! Acabe de penjar un poema i encara no m'ho crec!!! ja fa temps que no en puc escriure cap!!! I amb aques no m'hi he quedat descontenta del tot!!!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris. Quan vaig escriure aquest poema em sentia força derrotat, perquè no podia posar paraules a un sentiment. Estava segur de sentir, però no ho podia treure ni molt menys compartir. Però com em va dir una amiga l'altre dia, cada matí del món hi ha espai per a la vida. Intenteu no quedar-vos entre la boira.
ResponEliminaUs llegiré de tant en tant. Una forta abraçada