dijous, 13 de gener de 2011



HERRERA, Navarro

La persona humana, fràgil ella i la seva ombra, especialment en la figura d'una dona, davant del ciment compacte, de les "places dures", de les parets infranquejables. Em recorda "Davant la llei" de Kafka.

9 comentaris:

  1. L'ombra tendeix a l'infinit.
    Però hi ha el mur.

    ResponElimina
  2. Una fragilitat si cal incrementada pel fet que està d'esquenes...

    ResponElimina
  3. Sembla reflectir la fragilitat d'un somni invertebrat, que s'arrossega com un cuc fred
    pel cementeri de la nit. Seria com sentir un bategar precari d'un silenci amb consistència de gebre, un silenci que no diu res.

    Uiiiiii, perdona que m'he deixat portar per la idea de fragilitat. No sé si reescriure açò i fer-ne un poema!!!

    Mil gràcies, Helena. Les teues paraules sempre tan encertades, em fan reflexionar molt!!!

    ResponElimina
  4. Sembla que dubti si trencar el mur o no

    ResponElimina
  5. Alyebard: David contra Goliat. El trencaria de forma espiritual.

    ResponElimina
  6. Veig que un comentari que vaig penjar no consta.
    Deia al Jordi Dorca que el seu comentari és propi d'un poeta, que em recorda "El caminant i el mur" d'Espriu. Al Jordi Solà Coll que el seu comentari és molt bona observació, a l'Iris que ja és un poema el que diu.

    Em costa de penjar comentaris, hi ha molta "burocràcia"!

    ResponElimina
  7. Potser la mateixa ombra reflecteix la fragilitat de les persones. I la duresa del ciment incrementaria el concepte de fragilitat de les persones...
    Bon cap de setmana, guapa!

    ResponElimina
  8. Ben observat, Guspira. A mi m'agrada més allò acollidor i rústic que no pas allò fet de ciment, generalment. Deformació "professional".
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  9. Gràcies per la burocràcia.
    Que tota fóra així, voldria jo!

    ResponElimina