divendres, 7 de gener del 2011



KLEE, Paul Flora on the sand

"L'home té tanta por de les forces desencadenades com de la presó". La relació entre aquesta frase i aquesta pintura crec que no necessita explicació. L'actualitat de la qual també em sembla evident.

18 comentaris:

  1. Ser presoner d'un mateix, amb por de creuar ponts que ens atansin, de volar planant amb el vent, d'estimar i deixar anar la passió, presoners de la por de ser lliure. I desprès plorar abatuts per no haver estat valents.
    A tothom li ha pogut alguna vegada el covard que porta dins... cal deixar-ho volar sense prestar-li molta atenció i apostar.

    ResponElimina
  2. La força d'aquest estil tan condensat i rigorós està influint en la meva manera d'escriure. Ho constato.

    ResponElimina
  3. Admiro Paul Klee perquè a més de dibuixar i pintar portava un interessantíssim dietari i tocava amb un quartet musical. Arts completes i complementàries.

    ResponElimina
  4. chuscartes: espero que l'enveja que fas sigui sana...

    Jordi: no sé a qui et refereixes, a Klee o al que dic?

    Olga: jo admiro Paul Klee perquè vestia i era com un nen, d'aquí l'infantilisme dels seus quadres.

    ResponElimina
  5. No, no, jo em refereixo al teu estil. Klee a banda.

    ResponElimina
  6. La teua frase m'ha recordar “DESERTS D'AMICHS, DE BENS E DE SENYOR” de Jordi de san Jordi. Quines coses no!!!
    Mil gràcies Helen

    ResponElimina
  7. És curiós, Jordi, jo penso que peco de massa concisa, com ha dit algú abans, un excés de proteïna sense greix!

    Joana: fes-me cinc cèntims d'aquesta obra de Jordi de Sant Jordi, si us plau!

    ResponElimina
  8. Sí, tens raó. Una mica més de greix hi aniria bé. Però molt poc. Sense excessos.

    ResponElimina
  9. Deserts d’amichs, de bens e de senyor,
    2 en estrany loch y en stranya contrada,
    3 luny de tot be, fart d’enuig e tristor,
    4 ma voluntat e pensa caytivada,
    5 me trop del tot en mal poder sotsmes;
    6 no vey algu que de me s’aja cura,
    7 e soy guardats, enclos, ferrats e pres,
    8 de que·n fau grat a ma trista ventura.

    9 Eu hay vist temps que no·m plasia res,
    10 ara·m content de ço qui·m fay tristura,
    11 e los grillons laugers ara preu mes
    12 qu’en lo passat la bella brodadura.
    13 Ffortuna vey qu’a mostrat son voler
    14 sus me, volent qu’en tal punt vengut sia;
    15 però no·m cur, pus ay fayt mon dever
    16 ab tots los bons que·m trob en companyia.

    17 Car prench conort de com suy presoner
    18 per mon senyor, servint tant com podia,
    19 d’armes sobrat e per major poder,
    20 no per defaut gens de cavalleria.
    21 E prench conort quan no puch conquerir
    22 haver en res sens que treball no senta,
    23 mas d’altra part cuyt de tristor morir
    24 com vey que·l mon del revers se contenta.

    25 Tots aquests mals no·m son res de soffrir
    26 en esguart d’u qui al cor me destenta
    27 e·m fay tot jorn d’esperança partir,
    28 com no vey res que·ns avans d’una spenta
    29 en acunçar nostre desliuramen,
    30 e mes que vey ço que·ns demana Sforça,
    31 que no sofir algu rahonamen,
    32 de que langueix ma virtut e ma força.

    33 Per que no say ni vey res al presen
    34 que·m puixe dar en valor d’una scorça,
    35 mas Deu tot sol, de qui prench fundamen
    36 e de qui fiu, hi ’b qui mon cor c’esforça;
    37 e d’altra part del bon rey liberal,
    38 qui·m socorrech per gentilesa granda:
    39 lo qui·ns ha mes del tot en aquest mal,
    40 qu’ell me·n traura, car soy jus sa comanda.

    41 Reys virtuos, mon senyor natural,
    42 tots al presen no us fem altra demanda,
    43 mas que us recort que vostra sanch reyal
    44 may defalli al qui fos de sa banda.

    ResponElimina
  10. Jordi: Faig el que puc! M'agrada de ser com sóc, malgrat tot. Molt austera, amb excepcions que confirmen la regla. La màxima simplicitat amb una petita dosi de sofisticació. Quan comento poemes a l'altre bloc, crec que em deixo anar més. Amb l'art busco el concepte per sobre de tot.

    Joana: aquests cinc cèntims em costa d'entendre'ls, només veig que parla d'una presó.

    ResponElimina
  11. Helena,
    A mi em passa quan faig comentaris en altres blogs. Canvio de registre, gairebé sense adonar-me'n. Però alhora procuro ser molt sincer.
    De tota manera, aquest és, entre els teus, el meu blog preferit.

    ResponElimina
  12. Helena, no t'ho dic per dir: però a mi em plau el teu estil protèicament auster. Pel que fa a Klee, sempre m'ha copsat com treballava amb el color...

    ResponElimina
  13. Amb els vostres elogis, els dos Jordis, em fareu posar vermella!!! Em fa molta il·lusió, parlant seriosament, no sabeu pas com.

    ResponElimina
  14. Que sí, Helena que tens un estil sublim!!! No et poses vermella, alegra't, que t'ho mereixes!!!
    Respecte al poema els 5 cèntims que em demanes són simplement això que quan he llegit que parlaves de la pressó, m'ha vingut al cap aquest poema, res més. Associacions meus que ni van ni vénen!!!
    B7s, formigueta treballadora.

    ResponElimina
  15. Jo em faria un quilt amb un quadre així. Hi dormiria feliç cada dia.

    ResponElimina
  16. cantireta: què és un quilt? (ara sóc jo)

    ResponElimina
  17. Una vànova teixida amb trossos diferents de roba. Porta molta feina, però els resultats són espectaculars.
    http://www.phantomgalleries.com/SJ/2007/10/therese_may_at_the_sj_museum_o.html

    ResponElimina
  18. N'hi ha algun que m'agrada moltíssim! És molt estètic i artesanal, com Paul Klee. Gràcies, cantireta.

    ResponElimina