dilluns, 10 d’octubre del 2011



BALAGUER, Francesc dins Balaphoto

"Lluny dels ulls, lluny del cor", o bé "Lluny dels ulls, a prop del cor"? El primer pla és més petit, com passa amb la nineta dels ulls, però més clar, directe al cor. El segon pla és ple de llum, però borrós, abstracte. Si enfoquem el primer pla desenfoquem el segon, i viceversa. L'art i la vida també serien representats per les dues maneres de veure-hi. [Les dues dites són del llibre Amb cara i ulls de Víctor Pàmies].
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

12 comentaris:

  1. Víctor Pàmies i Riudor10 d’octubre del 2011, a les 9:51

    És una mica allò de l'ampolla mig plena o mig buida, que es pot interpretar en funció del nostre estat anímic... o del que ens interessi en cada moment. :-)

    ResponElimina
  2. cantireta10 d’octubre del 2011, a les 10:37

    Si preferim la foto, ens perdem l'experiència de l'esdeveniment.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals10 d’octubre del 2011, a les 10:41

    Víctor: els refranys solen tenir contrarefrany!

    cantireta: molt bo això que dius. Com els turistes, vinga fer fotos, i deixant de viure el moment.

    ResponElimina
  4. cantireta10 d’octubre del 2011, a les 10:46

    Helena, em recorda el nostre viatge de noces, en què uns recent casats feien fotos a tot. Ni es parlaven. Era molt surrealista, i trist, perquè el viatge era a Egipte.

    ResponElimina
  5. cantireta10 d’octubre del 2011, a les 11:20

    Només valoren de nosaltres el capital que podem produir, no els valors morals intrínsecs per produir-los. I la cultura, com ja saps, és un vaixell escorant-se. Però jo sé que invertir en cultura dóna bons fruits, guaita quanta producció tinc des que et conec!

    ResponElimina
  6. cantireta10 d’octubre del 2011, a les 11:31

    T'he dedicat una entrada al meu blog. Ets valenta, i especial. Una abraçada plena d'energia!

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca10 d’octubre del 2011, a les 15:13

    Tot i que sóc al·lèrgic als mòbils, aquest me'l miro amb bons ulls i amb molta llum. I m'hi agafo fort, Helena.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals10 d’octubre del 2011, a les 16:08

    La veritat és que no sabria dir què és l'art i què la vida en aquesta imatge. Tot depèn de com t'ho miris.

    Trobo molt maco això que dius, Jordi. També el teu comentari al bloc de la cantireta, com em puges la moral!

    ResponElimina
  9. Helena Bonals10 d’octubre del 2011, a les 17:40

    Apart de trobar-ho maco, em sembla que ja he entès què dius: que haig de veure un altre cop "amb bons ulls" la feina. El dijous hi torno. Però per patir tant com per fruir-ne, que té moltes coses bones.

    ResponElimina
  10. Jordi Dorca10 d’octubre del 2011, a les 20:33

    Tens raó: el patir ajuda a fruir. Encara que sigui després.

    ResponElimina
  11. Anònim11 d’octubre del 2011, a les 14:49

    m'agrada molt la teua interpretació de la foto.
    coralet

    ResponElimina
  12. Helena Bonals11 d’octubre del 2011, a les 15:53

    Gràcies, coralet! Pensava que l'associació que faig amb els refranys no us havia arribat prou, que era supèrflua.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)