diumenge, 2 d’octubre de 2011



PORTA, Carles Proximitat ignorada, dins el bloc Instants que m'acompanyen

A vegades allò que busquem és a 360 graus de nosaltres mateixos, o sigui, exactament on ens trobem. Per molt lluny que vagis, només pots arribar fins on eres, deia Pessoa. La turista es mira el plànol il·lustrat, l'home mira per la finestra, els dos voldrien anar més lluny, amb el plànol o amb la vista. Una mira endavant, l'altre endarrere, els dos es troben en el present. Es troben molt a prop i no ho saben, de la mateixa manera com la xarxa ens apropa.

13 comentaris:

  1. I la paraula màgica és...la xarxa ens apropa, tot i que de vegades, ens voldríem més junts, encara!

    ResponElimina
  2. Al sortir es dirigiran cadascú a una porta diferent. Llàstima, trobar-se i apropar-se fa créixer, però... ( sempre hi ha un però )

    ResponElimina
  3. zel: sempre en volem més!

    cantireta: el "(sempre hi ha un però)" així, entre parèntesi, si us plau.

    Jordi: més que un joc de paraules! Continues molt inspirat...

    ResponElimina
  4. La xarxa ens apropa i ens descobreix bells racons...

    ResponElimina
  5. que xulo... i la teua reflexió (i la de Pessoa!!!)

    sempre que vaig en bus i mire per la finestra, em dic que puc veure però no escoltar.. i si estiguera fora, no podria mirar-ho tot rere el vidre...
    hi ha un vers crec que de tranströmer que diu algo així com que les finestres són per estar a prop sense que la turmenta t'afecti...
    després te'l pose bé, que ara tire de memòria.

    sé que no anava d'açò, la teua reflexió, però m'ha vingut al cap açò altre i m'he deixat dur...

    ResponElimina
  6. que xulo... i la teua reflexió (i la de Pessoa!!!)

    sempre que vaig en bus i mire per la finestra, em dic que puc veure però no escoltar.. i si estiguera fora, no podria mirar-ho tot rere el vidre...
    hi ha un vers crec que de tranströmer que diu algo així com que les finestres són per estar a prop sense que la turmenta t'afecti...
    després te'l pose bé, que ara tire de memòria.

    sé que no anava d'açò, la teua reflexió, però m'ha vingut al cap açò altre i m'he deixat dur...

    ResponElimina
  7. Gràcies per haver publicat la meva fotografia al teu blog. No el coneixia, però m'ha agradat molt; de manera que el posaré entre els blogs que segueixo. ;)
    El comentari sublim; molt bona reflexió. Felicitats per la feina feta.

    Si et va bé, et convido a visitar el meu blog, on hi trobaràs altres fotografies en la mateixa línia i reportatges que he anant fent darrerament. El blog és: http://www.carlesporta-fotograf.blogspot.com

    ResponElimina
  8. Audrey: gràcies per dir que els blocs descobreixen bells racons, espero que el meu bloc ho faci.

    ResponElimina
  9. Coralet: m'agraden molt les teves reflexions!
    He penjat un poema en prosa teu a l'altre bloc, perquè no podia deixar cap comentari en el teu.
    Crec que ja ho he resolt, tal i com m'ho havia dit la cantireta.

    ResponElimina
  10. Carles: que bé, més teca per comentar! Et felicito jo a tu. Jo també t'inclouré en els meus blocs predilectes.

    ResponElimina
  11. Gràcies Helena, ens anem seguint. Transmetre sensacions al mon és una feina molt agradable. ;). Endavant.

    ResponElimina