Imatge trobada al bloc Barcelona Photobloggers
"Per això malgrat la boira cal caminar". En aquesta foto no n'hi ha, de boira, però tot es veu borrós, malgrat que o precisament perquè és feta a ple dia. Quan hauríem de ser més lúcids és quan menys clar hi veiem. Seria una imatge misteriosa del camí que provem de seguir. Una fotografia banal si no fos perquè és desenfocada expressament, una "crítica a la raó pura".
Tal com em sento ara, desenfocada, borrosa, groguenca i sense matisos. Passa pel bloc, Helena, i ho sabràs. Mentre, rep una abraçada sincera i dolça.
ResponEliminaI és molt bonic quan la boira s'aixeca, se'n va. Aquell desvetllament.
ResponEliminaJordi: un desvetllament que allibera molt, en treure's les teranyines del cap.
ResponEliminaEl fet d'estar desenfocada fa pensar en el passat i en canvi aquesta teranyina la produeix un excés de llum. Tot està entre el poc i el massa, en cercar l'equilibri. Per això les ulleres de sol són tan útils.
ResponEliminaBona observació, maijo. Però jo no en faig servir, no sé per què.
ResponEliminaEm suggereix un tunel, un camí a recórrer..., la llum cal buscar-la dins de nosaltres, no?. Desenfocament oport...
ResponEliminaAudrey: un camí a recórrer sí que li veig, però un túnel no. En tot cas un camí condicionat. Gràcies pel comentari!
ResponElimina