dimecres, 26 d’octubre del 2011
LORENZO MARTN, Jordi, Aigua i terra, Epai Natural de les Guilleries-Savassona. Dins 4rt concurs de fotografia digital de la Xarxa de parcs naturals de la Diputació de barcelona. 2on premi dins "El paisatge, l'empremta de l'home i el patrimoni construit".
Vet aquí l'ànima del poeta: la seva poesia, per brillant que sigui, només és un feble record de la seva Edat d'Or, la de quan es podia considerar viu, i estimava la vida de retop. Ara la distància amb la terra ferma és important, i els anys han anat deteriorant el record (no crec en la nostra ànima ni amb la possibilitat de viure una Edat d'Or, però aquests dos conceptes em serveixen per fer-me entendre, és el que passa amb les paraules).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una imatge preciosa!
ResponEliminaGràcies, Gemma, a mi també em va cridar molt l'atenció. No m'estranya que li donessin el premi.
ResponEliminaDe vegades ens hem de conformar amb l'espurna de la bellesa abans no s'ha consumit tota, com el cas del campanar sota les aigües. L'agua és necessària, potser les campanes i la religió ja no en són tant?
ResponEliminaLa religió és necessària per molta gent, no pas per mi. No es pot comparar, però, a la necessitat d'aigua, de la religió se'n pot prescindir.
ResponEliminaAlerta amb la boia. L'heu vista?
ResponEliminaAmb la imaginació es pot veure qualsevol cosa! Què em dónes si la veig?
ResponEliminaUna altra boia.
ResponEliminaGràcies, doncs. En farem col·lecció, de boies! De moment no me'n sobra cap.
ResponEliminaAixò és bo.
ResponEliminaSí que és maca. I és maca perquè la mirada de l'home n'ha sabut veure la bellesa fent un precís enquadrat.
ResponEliminamaijo: d'això es tracta. El marc és tan important com el contingut.
ResponEliminaBona fotografia. M'agrada ;)
ResponEliminaCarles: si ho dius tu, ho ha de ser!
ResponEliminaHi ha una diagonal perfecta entre la mà de l'homa i la de la natura!! Els arbres poden anar creixent prop de la riba, el campanar no anirà enlloc. Encara m'agrada més, ara...!
ResponEliminaHome, ehem...!
ResponEliminacantireta: ja passa amb algunes obres que com més hi penses més t'agraden.
ResponEliminaN'escriuré un poema i el penjaré al meu bloc. Gràcies, Helena, per desvetllar-me!!
ResponEliminaL'espero, cantireta!
ResponElimina