dijous, 6 d’octubre del 2011



PORTA, Carles, L'acompanyant silenciós dins Instants que m'acompanyen

La nostra ombra seria com una maleta que s'arrossega, com la nostra ànima, si és que en tenim. Ben plena de tot allò que estimem, de records i expectatives. Unida al nostre cos per ben poc, fràgil com la nostra vida, efímera com el que trigues a creuar un carrer en verd. Una foto on hi hauria una metàfora extesa, i d'altres interrelacions. Molt brillant.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

9 comentaris:

  1. Alyebard6 d’octubre del 2011, a les 15:48

    I a més una brillant composició de llum i ombres

    ResponElimina
  2. Helena Bonals6 d’octubre del 2011, a les 16:33

    Alyebard: no m'hi havia fixat, en la brillant composició de llum i ombres. Tens raó.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca6 d’octubre del 2011, a les 18:53

    I l'ombra del semàfor...
    Com un paraigua?

    ResponElimina
  4. Helena Bonals6 d’octubre del 2011, a les 19:00

    Ombra protectora, com una vela (el que en diuen tendal), potser. El semàfor que ens permet d'avançar. Molt bé, Jordi.

    ResponElimina
  5. Joana7 d’octubre del 2011, a les 8:59

    Recollir-se a l'ombra, cargolar-se en el temps.

    Fantàstic comentari, helena. Et vaig llegint a estonetes, mai no em perd res, ni del blog dels poemes tampoc.

    B7s

    ResponElimina
  6. Helena Bonals7 d’octubre del 2011, a les 10:02

    Com un cargol.

    Que bé, Joana, mancaves tu! Gràcies per llegir-me.

    ResponElimina
  7. cantireta8 d’octubre del 2011, a les 13:45

    Il·lusions, coneixement, papers, roba. Tot el que porta un viatge d'anada i tornada.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals9 d’octubre del 2011, a les 10:41

    cantireta: i que no es perdi la maleta a cap aeroport.

    ResponElimina
  9. cantireta10 d’octubre del 2011, a les 10:38

    S'hi pot quedar el record, però la maleta....mai de la vida!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)