dijous, 6 d’octubre de 2011



PORTA, Carles, L'acompanyant silenciós dins Instants que m'acompanyen

La nostra ombra seria com una maleta que s'arrossega, com la nostra ànima, si és que en tenim. Ben plena de tot allò que estimem, de records i expectatives. Unida al nostre cos per ben poc, fràgil com la nostra vida, efímera com el que trigues a creuar un carrer en verd. Una foto on hi hauria una metàfora extesa, i d'altres interrelacions. Molt brillant.

9 comentaris:

  1. I a més una brillant composició de llum i ombres

    ResponElimina
  2. Alyebard: no m'hi havia fixat, en la brillant composició de llum i ombres. Tens raó.

    ResponElimina
  3. I l'ombra del semàfor...
    Com un paraigua?

    ResponElimina
  4. Ombra protectora, com una vela (el que en diuen tendal), potser. El semàfor que ens permet d'avançar. Molt bé, Jordi.

    ResponElimina
  5. Recollir-se a l'ombra, cargolar-se en el temps.

    Fantàstic comentari, helena. Et vaig llegint a estonetes, mai no em perd res, ni del blog dels poemes tampoc.

    B7s

    ResponElimina
  6. Com un cargol.

    Que bé, Joana, mancaves tu! Gràcies per llegir-me.

    ResponElimina
  7. Il·lusions, coneixement, papers, roba. Tot el que porta un viatge d'anada i tornada.

    ResponElimina
  8. cantireta: i que no es perdi la maleta a cap aeroport.

    ResponElimina
  9. S'hi pot quedar el record, però la maleta....mai de la vida!!

    ResponElimina