divendres, 14 d’octubre de 2011



GENOVÉS, Pablo "L'apocalipsi", imatge trobada a la xarxa

Una imatge de l'impossible, també. Allò immaterial, el sentiment, dins la riquesa i la bellesa d'un palau antic. El contingut dins la forma, no a part, la forma que és tan important com aquest contingut. Una imatge que t'allibera en tots els sentits, un fantàstic en el "quotidià" que no és cap ximpleria.

13 comentaris:

  1. Podria ser doncs una explosiva alliberació?

    Bon dia, Helena, salutacions.

    ResponElimina
  2. Jo no ho veig tan impossible, Helena; aquí la imaginació pot fer que el fum provingui de qualsevol element exterior o interior.
    El que sío que dóna és percepció de moviment a una estança estàtica.
    L'autor/a en podria descriure olors, origens, conseqüències... i sobretot el contrast dels dos elements exposats.
    Olga

    ResponElimina
  3. Gemma: no es tracta de fum, em sembla, sinó d'un núvol dins un habitacle. O sigui que per a mi no és explosiva, però sí extraordinària, l'alliberació.

    Olga: et dic el mateix que a la Gemma. Si recordeu una altra entrada, en comptes d'un núvol era aigua, igual d'improbable, si no és que hi hagués un tsunami! Més que res improbable la foto, no hi hauria temps de fer-la. I no cal que me l'expliqui l'autor: parla molt, aquesta imatge. M'agrada això que dius del moviment dins una estança estàtica.

    ResponElimina
  4. La forma pot acabar portant-nos la idea. Sol passar en sintaxi. En sintaxi històrica. O això diuen.

    ResponElimina
  5. Jordi: sintaxi històrica: vols dir que res de gramàtica generativa? El que dius tu seria el que s'entén com a inducció, el contrari de la deducció, en filosofia.

    ResponElimina
  6. Jo crec que els núvols de pluja s'han equivocat de paratge per anar-hi a ploure... Què és la inducció? I la gramàtica generativa i sintaxi històrica? Ostras, em perdo...

    ResponElimina
  7. Les vostres consideracions filosòfico-poètiques m'encanten, però aquesta imatge a mi em recorda Perdidos. Hi ha coses que costa oblidar, i mira que voldria :(

    ResponElimina
  8. Mentida : la imatge sóc jo, que no sap què fa un núvol tan bonic dins d'un edifici: si anar a buscar tempestes, o camps eixuts on descarregar la pluja amable. Ara sí, que entenc la foto!

    ResponElimina
  9. cantireta: si has fet filologia anglesa has d'haver tocat la gramàtica generativa. Jo només recordo que era una manera revolucionària de plantejar la sintaxi, suposo que respecte la sintaxi històrica.

    Inducció vol dir anar del concret, o dels sentits, a l'abstracte, les idees. Deducció, al revés.

    Veig que t'agrada la imatge! Ben difícil de captar, per cert. És d'un realisme màgic, crec.

    ResponElimina
  10. hiniare: em pots explicar això de Perdidos, si no et molesta de recordar-ho, és que no sé de què parles!

    ResponElimina
  11. Els generativistes també ho admeten, això. El sistema aprofita certes formes que ja hi ha la naturalesa perquè aquestes acompleixen una determinada funció. Parlem de formes lingüístiques. Però val per a tot.

    ResponElimina
  12. Molt interessant, Jordi. Les onomatopeies ja són una mica això. Però no m'ho imagino en sintaxi.

    ResponElimina
  13. Perdona, no sabia que hi havia algú al planeta terra que hagués pogut viure al marge del fenomen Lost. Potser millor que continuïs resistint. Sinó, pots fer una ullada a aquesta ximpleria:

    http://youtu.be/Sp6R2U7AwYI

    Per cert, sembla que el teu blog em torna a reconèixer...

    ResponElimina