dissabte, 22 d’octubre del 2011



LILLO TERMENS, Alicia, Fulla caient dins 4rt concurs de fotografia digital de la xarxa de Parcs Naturals: El paisatge, l'empremta de l'home i el patrimoni construït. 2011

Aquest bloc es diu com es diu: aquesta imatge se li escau. Les branques tardorals contra el cel, encara frondoses, semblen la humanitat a punt de desfer-se de la fulla fràgil que som tots. L'estètica de la decadència, tan o més bella que la del progrés.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. Jordi Dorca22 d’octubre del 2011, a les 12:49

    Avui ja no sé on mirar. Em fa por marejar-me.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals22 d’octubre del 2011, a les 13:18

    Però si és una fotografia molt maca, Jordi! Mirar amunt sempre és millor que mirar avall...

    ResponElimina
  3. Helena Bonals22 d’octubre del 2011, a les 13:24

    O potser no!

    ResponElimina
  4. cantireta23 d’octubre del 2011, a les 12:02

    El que fa maca la foto és l'instant en què ens adonem del "carpe diem" i de l'"ubi sunt" plegats, tot resumit en la fulla que cau.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals23 d’octubre del 2011, a les 12:16

    Sobre el "carpe diem": allò meu és l'ansietat anticipatòria i el regorgitar. Viure el present, viure la vida, no m'atreu massa.

    L'"ubi sunt": de moment tinc els pares vius i no hi he de patir gaire.

    Molt bon comentari, cantireta.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)