dissabte, 22 d’octubre de 2011



LILLO TERMENS, Alicia, Fulla caient dins 4rt concurs de fotografia digital de la xarxa de Parcs Naturals: El paisatge, l'empremta de l'home i el patrimoni construït. 2011

Aquest bloc es diu com es diu: aquesta imatge se li escau. Les branques tardorals contra el cel, encara frondoses, semblen la humanitat a punt de desfer-se de la fulla fràgil que som tots. L'estètica de la decadència, tan o més bella que la del progrés.

5 comentaris:

  1. Avui ja no sé on mirar. Em fa por marejar-me.

    ResponElimina
  2. Però si és una fotografia molt maca, Jordi! Mirar amunt sempre és millor que mirar avall...

    ResponElimina
  3. El que fa maca la foto és l'instant en què ens adonem del "carpe diem" i de l'"ubi sunt" plegats, tot resumit en la fulla que cau.

    ResponElimina
  4. Sobre el "carpe diem": allò meu és l'ansietat anticipatòria i el regorgitar. Viure el present, viure la vida, no m'atreu massa.

    L'"ubi sunt": de moment tinc els pares vius i no hi he de patir gaire.

    Molt bon comentari, cantireta.

    ResponElimina