MIRÓ, Joan Ja ajudeu la cultura catalana? 1974, exposició "Cartells d'un país" d'Òmnium Cultural
Uns ulls de colors entre una massa negra: la de la cultura catalana, fosca, soterrada al llarg de la dictadura. Uns ulls que proven de veure-hi, de guaitar els estels.
De Joan Miró!
ResponEliminaDe tant mirar...
ResponEliminaMolt bona, Jordi, no ho hauria captat sense la segona intervenció. M'agrada la teva mirada!
ResponEliminaBona diada, Helena.
ResponEliminaBona diada, Jordi. Però només per les Pilars.
ResponEliminaA veure si s'acabarà algun dia la necessitat d'aquest ajut!
ResponEliminaBon dimecres, Helena.
Gemma: mentre parlar en català tingui prestigi i Catalunya a través de Barcelona sigui important, no haurem de patir tant.
ResponEliminaSi es mira massa estona una cosa, els voltants es fan foscos. Cal ampliar el català a tots els àmbits!
ResponEliminaBon dimecres, Helena.
cantireta: jo mirant l'ordinador també em perdo coses, però m'agrada molt! Estic d'acord amb el tema del català, però ni jo que sóc de la ceba no sé com fer-m'ho amb els repetanis.
ResponEliminaPer una lluita constant!!! Granet a granet farem tot el possible per donar-li a la nostra cultura el color daurat que es mereix i que surta d'una vegada de tanta foscor i tants entrebancs.
ResponEliminaMolt bona entrada i més en un dia com aquest que tanta ombra ens fa!!!
Joana: és casualitat, que pengés aquest cartell ahir, però les casualitats fan poesia!
ResponElimina