dilluns, 24 d’octubre de 2011



TÀPIES, Antoni, 1997. Pintura, pols marbre sobre fusta, dins Ciudad de la pintura

Una mà de cara, una mà girada; una mà positiva, l'altra negativa; una mà a la plana esquerra, l'altra a la dreta: el dolby stereo de les nostres vides, la visió doble que ens permet de veure-hi en perspectiva, de caminar ara amb un peu, ara amb l'altre, de valorar els pros i els contres d'una acció.

8 comentaris:

  1. Una altra coincidència, Helena.
    El call de la mà i el sobremà.
    Quan he engegat l'ordinador tenia "in mente" l'apunt per a la setmana vinent: "El call de la mà: de Mallorca a les Guilleries", que volia cloure amb una imatge del sobremà.
    De fet, jo diria que, en general, el pla de la mà indica sinceritat i necessitat de comunicació, i que el sobremà, posat d'aquesta manera, indica ocultació, negació.

    ResponElimina
  2. Les coincidències fan poesia, fa quasi un any t'ho vaig dir, Jordi.

    Em quedo amb la mà oberta (mig món se'n riu de l'altre mig). La veritat, crec, és com la tos, no es pot amagar generalment.

    ResponElimina
  3. I encara no saps la coincidència de Labordeta.

    ResponElimina
  4. Jo pensava el mateix que en Jordi. Una mà fa mentre l'altra s'a(ma)ga... Jo ho deia la Bíblia...

    ResponElimina
  5. Molt interessant, jo de moment em quede amb les vostres aportacions que el meu cap amb tant de no-cava, no dóna per a més!!!

    ResponElimina
  6. N'heu fet tota una lectura (de la comunicació no verbal ;)) d'aquesta obra. Llegir-vos sempre em sembla interessant. Helena, el que pugui tenir de sublim l'obra d'en Tàpies es deu majoritariament a la mirada interpretativa d'observadors com vosaltres. Sou uns cracs!

    ResponElimina
  7. cantireta: no sé si és enginy o simplement geni això de l'a(ma)ga. Dia rere dia em supereu. D'això es tracta, no pas que em feliciteu i prou.

    Joana: ja hi tornaràs algun dia d'aquests, amb més força encara!

    maijo: el teu criteri és important per a mi.

    ResponElimina