dijous, 13 d’octubre de 2011



PORTA, Carles, "Un cafè al casino d'Alpens", dins el bloc Instants que m'acompanyen

Una imatge de la quotidianetat agradable, des d'una perspectiva insòlita. Tot del color del cafè, marró fosc i cru. Una absència d'uns moments que s'omple amb una ullada al diari. No sabem estar sense fer res. Una taula, cadires i terra molt acollidors, fins pels que no prenen cafè generalment. Una imatge molt estètica, concentrada com un cafè (no pas sol, que és un castellanisme segons Jordi Llavina).

6 comentaris:

  1. ja que no sabem estar sense fer res.. si més no mirar-nos-ho des d'una perspectiva insòlita..

    T'he deixat un comentari al post Giocconda, no havia pogut abans..

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari. De fet quan quan et sents fotògraf, o crec que això deu passar a la majoria, tens tendència a mirar-te la vida com s la veiéssis en el format d'una fotografia, a pensar com quedaria un determinat moment un cop congelat per sempre.

    Aquell dia vaig pujar al pis de dalt buscnat els serveis, sense premeditar cap fotografia, però un cop a dalt, la vaig veure i vaig baixar de nou a buscar la càmera, doncs si t'encantes, marxa la llum, els personatges, les posicions de les coses i ja no tens àquell instant. I tan mateix, em costa estar sense fer res ;)

    ResponElimina
  3. Lolita: estar sense fer res, badar observant les flames, les muntanyes nevades, el mar o el cel és molt agradable!

    Carles: ve d'un pèl, a vegades, de captar una imatge, és màgic!

    ResponElimina
  4. Ep! Això ho conec!
    Però no des d'aquesta perspectiva.

    ResponElimina
  5. Amb aquest blog no et perds cap angle.
    També et diem "per molts anys", Helena.

    ResponElimina
  6. Jordi: moltíssimes gràcies! Per cert, estava convençuda que guanyaries el Cats de cultura, però la competència era forta.

    ResponElimina