OLMOS, Amadeo R11, 2009, pintura a l'oli, dins Galería Nuble
De color vermell, la vida representada en el paisatge. L'infern que és la vida a voltes. Les estaques clavades, doloroses com l'art, però alliberadores alhora, com ho és l'abstracció. Les estaques també serien com les interpretacions del quadre, de la realitat, que, com la càrrega manual d'una ploma al tinter, extreuen d'aquesta realitat la tinta, la inspiració.
Estaques clavades amb fons vermell
ResponEliminaimatge que em suggereix dolor i turment
també pot ser una via per aconseguir plaer, no se sap mai
a seguir bé, HB
Plaer i dolor solen anar junts, Gregori. La vida és així, i l'art també. Seguirem com podrem!
ResponEliminaÉs "continuarem com podrem", per cert!
ResponEliminaCom les fiblades al cervell en un moment a classe, en què has d'explicar l'art mentre aquest mateix art ( i la seva interpretació ) et tortura.
ResponEliminaEspero que la interpretació d'aquest quadre no et torturi, només és una reflexió. A mi aquest quadre m'allibera.
ResponEliminaLa vida a vegades fa mal, però suposo que gràcies a aquests moments que punxen després podem sentir i descobrir amb més intensitat la tendresa i la dolçor dels instants lleugers.
ResponEliminaBarcelona: no hi ha com haver patit molt per descobrir "la tendresa i la dolçor dels instants lleugers".
ResponEliminaUna imatge colpidora: vermell i estaques clavades, però com la vida, estem envoltats de colors i moments diversos, cal apendre a viure'ls tots...
ResponEliminaAudrey: realment és una mica colpidora, la imatge. No gaire empàtica, tot i això no vol dir que no t'agradi.
ResponEliminaI quina dolor, vermella, intensa.
ResponEliminaJordi: em sorprèn molt que ho diguis en femení.
ResponEliminaCom els espasmes del part, alliberadors i dolorosos alhora, sabent que sense aquesta empenta no hi pot haver creació, en el sentit estricte de la paraula. M'agrada molt el quadre, Helena.
ResponEliminaJo això que dius no ho conec, cantireta. Però he arribat a patir molt per crear en un altre sentit, tan de manera puntual com allargassant-se en el temps el dolor.
ResponEliminaÉs que sóc un clàssic!
ResponEliminaJordi: quin clàssic ho diu així? Carner a "Cor fidel"! M'has descol·locat!
ResponElimina