dimarts, 25 d’octubre del 2011



OLMOS, Amadeo R11, 2009, pintura a l'oli, dins Galería Nuble

De color vermell, la vida representada en el paisatge. L'infern que és la vida a voltes. Les estaques clavades, doloroses com l'art, però alliberadores alhora, com ho és l'abstracció. Les estaques també serien com les interpretacions del quadre, de la realitat, que, com la càrrega manual d'una ploma al tinter, extreuen d'aquesta realitat la tinta, la inspiració.

15 comentaris:

  1. Estaques clavades amb fons vermell
    imatge que em suggereix dolor i turment
    també pot ser una via per aconseguir plaer, no se sap mai

    a seguir bé, HB

    ResponElimina
  2. Plaer i dolor solen anar junts, Gregori. La vida és així, i l'art també. Seguirem com podrem!

    ResponElimina
  3. Com les fiblades al cervell en un moment a classe, en què has d'explicar l'art mentre aquest mateix art ( i la seva interpretació ) et tortura.

    ResponElimina
  4. Espero que la interpretació d'aquest quadre no et torturi, només és una reflexió. A mi aquest quadre m'allibera.

    ResponElimina
  5. La vida a vegades fa mal, però suposo que gràcies a aquests moments que punxen després podem sentir i descobrir amb més intensitat la tendresa i la dolçor dels instants lleugers.

    ResponElimina
  6. Barcelona: no hi ha com haver patit molt per descobrir "la tendresa i la dolçor dels instants lleugers".

    ResponElimina
  7. Una imatge colpidora: vermell i estaques clavades, però com la vida, estem envoltats de colors i moments diversos, cal apendre a viure'ls tots...

    ResponElimina
  8. Audrey: realment és una mica colpidora, la imatge. No gaire empàtica, tot i això no vol dir que no t'agradi.

    ResponElimina
  9. Jordi: em sorprèn molt que ho diguis en femení.

    ResponElimina
  10. Com els espasmes del part, alliberadors i dolorosos alhora, sabent que sense aquesta empenta no hi pot haver creació, en el sentit estricte de la paraula. M'agrada molt el quadre, Helena.

    ResponElimina
  11. Jo això que dius no ho conec, cantireta. Però he arribat a patir molt per crear en un altre sentit, tan de manera puntual com allargassant-se en el temps el dolor.

    ResponElimina
  12. Jordi: quin clàssic ho diu així? Carner a "Cor fidel"! M'has descol·locat!

    ResponElimina