dimecres, 5 d’octubre del 2011



PORTA, Carles Dies de pluja dins Instants que m'acompanyen

La pluja ens allibera, com ho fa la tristesa a vegades, de la monotonia de la vida, si més no. Sembla una cosa atàvica, de caminar descalça sobre el terra mullat. Endavant encara que faci mal temps. Una imatge que capta la bellesa del moment, tan efímer com les gotes que toquen el terra.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

11 comentaris:

  1. cantireta5 d’octubre del 2011, a les 11:24

    http://www.youtube.com/watch?v=1ZGJCuy_9c8
    La música de la Sharon Shannon també té aquesta màgia, la del record de ser feliç amb una Guinness als dits i escoltar música en un pub.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals5 d’octubre del 2011, a les 11:56

    Aquesta música m'agrada molt, és molt alegre, la imatge de l'entrada, tot i que hi plou, també transmet alegria.

    ResponElimina
  3. Unknown5 d’octubre del 2011, a les 15:02

    No hi ha com un bon dia de pluja, sempre i quan no faci mal, per a caminar per la muntanya i olorar-la amb tota la seva plenitut; sota la capelina.

    Si la pluja és més intensa i ets a casa, darrera la finestra, amb una musiqueta de fons, també és d'un plaer exquisit.

    I quan acaba i surts de nou al camp tens la sensació de que tot és més maco.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals5 d’octubre del 2011, a les 15:46

    Carles:

    Quan s'acaba la pluja és com les reconciliacions, torna la llum. Els fotògrafs ja ho sabeu que és quan es fan les fotografies més nítides, en aquest moment, perquè l'aigua neteja les fulles de pols.

    ResponElimina
  5. Barcelona m'enamora5 d’octubre del 2011, a les 16:17

    La pluja es necessària per fer net i per refrescar-nos. Al igual que plorar que ens serveix per buidar tots els sentiments que tenim a dins. Suposo que pluja i llàgrimes no són tan diferents. Al cap i a la fi, després d'una bona pluja torna a sortir el sol i després de plorar tot sembla que estigui una mica millor, tot és veu més clar.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals5 d’octubre del 2011, a les 16:29

    Una abraçada per tu, Barcelona. M'agrada la teva imatge.

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca5 d’octubre del 2011, a les 18:23

    Ja pot començar a ploure del revés.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals5 d’octubre del 2011, a les 19:05

    Jordi: ja m'has tornat a descol·locar! Em costa més d'interpretar el que tu dius que no pas la imatge. Suposo que destil·la molt bon humor, ja que "més és amunt".

    Gràcies per la teva constància, quan hi torni ja no us acapararé tant!

    M'estic llegint la teva OBRA.

    ResponElimina
  9. Jordi Dorca5 d’octubre del 2011, a les 19:16

    Ets de bon acaparar. No pateixis.
    PS: no perdis el temps en coses banals.

    ResponElimina
  10. Helena Bonals5 d’octubre del 2011, a les 19:46

    No són coses banals, són molt "Bonals"!

    ResponElimina
  11. Jordi Dorca5 d’octubre del 2011, a les 21:03

    Bona!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)