ORDÓÑEZ, César Ginza no Hana, 2007
Hi ha qui diu que mentre et mantinguis a dalt de la bicicleta, pots guanyar. Només si pares ets perdut. M'agrada de veure aquesta imatge plena de moviment cap endavant, el dels peus i el de les rodes. Uns peus descoberts, no protegits, i que tot i això tenen empenta. Uns peus de dona que no es deixen intimidar. Progrés i primitivisme de costat.
I combina el rosa, semblant a la sang, amb el gris, que recorda el tedi. Hem de ser valentes, que els bombin als que ens menyspreen per ser més intel·ligents que ells ( va per mi ). Petó!
ResponEliminacantireta: sí, el rosa al costat del gris i el negre. I més que menyspreu, enveja.
ResponEliminaM'agrada la combinació de colors: el rosa i el negre i aquest moviment tan ben copsat. Una dona que avança!.
ResponEliminaAudrey: una dona que avança, i el moviment tan ben copsat, estic d'acord amb tu.
ResponEliminaA mi m'agrada aquest estampat oriental. És una foto amb molt d'estil, sembla feta per un caçador de tendències com ara Scott Schuman. Potser és el que va a sobre de la bici.
ResponEliminamaijo: això d'una foto amb molt d'estil ho dius tu, que ets dissenyadora, oi?
ResponEliminaEm quedo amb el ciclista de la Maijo. A veure si en fem coneixença.
ResponEliminaJo prefereixo d'anar a peu, tenir consciència de les distàncies. Jordi, l'Scott Schuman el pots trobar a internet, no cal que t'ho digui.
ResponEliminaI el ciclista on el puc trobar?
ResponEliminaSi és el que fa la foto, no pot ser el que va sobre la bici! Una de dues.
ResponElimina