dimecres, 19 d’octubre de 2011



ORDÓÑEZ, César Ginza no Hana, 2007

Hi ha qui diu que mentre et mantinguis a dalt de la bicicleta, pots guanyar. Només si pares ets perdut. M'agrada de veure aquesta imatge plena de moviment cap endavant, el dels peus i el de les rodes. Uns peus descoberts, no protegits, i que tot i això tenen empenta. Uns peus de dona que no es deixen intimidar. Progrés i primitivisme de costat.

10 comentaris:

  1. I combina el rosa, semblant a la sang, amb el gris, que recorda el tedi. Hem de ser valentes, que els bombin als que ens menyspreen per ser més intel·ligents que ells ( va per mi ). Petó!

    ResponElimina
  2. cantireta: sí, el rosa al costat del gris i el negre. I més que menyspreu, enveja.

    ResponElimina
  3. M'agrada la combinació de colors: el rosa i el negre i aquest moviment tan ben copsat. Una dona que avança!.

    ResponElimina
  4. Audrey: una dona que avança, i el moviment tan ben copsat, estic d'acord amb tu.

    ResponElimina
  5. A mi m'agrada aquest estampat oriental. És una foto amb molt d'estil, sembla feta per un caçador de tendències com ara Scott Schuman. Potser és el que va a sobre de la bici.

    ResponElimina
  6. maijo: això d'una foto amb molt d'estil ho dius tu, que ets dissenyadora, oi?

    ResponElimina
  7. Em quedo amb el ciclista de la Maijo. A veure si en fem coneixença.

    ResponElimina
  8. Jo prefereixo d'anar a peu, tenir consciència de les distàncies. Jordi, l'Scott Schuman el pots trobar a internet, no cal que t'ho digui.

    ResponElimina
  9. Si és el que fa la foto, no pot ser el que va sobre la bici! Una de dues.

    ResponElimina