POMÉS, Leopoldo, "Revista Grua", 1957, dins Fundació Foto Colectània
Un instant que captaria dues coses, almenys: els ulls de la noia d'esquena, són al nivell de l'horitzó del mar. La cintura prima és al nivell en què l'aigua topa amb l'arena. La dona que seria com el mar, profunda. Els homes que se la miren, superficials. Això darrer no sempre és així, per sort, hi ha diferències.
El teu comentari comença molt bé. És excel·lent i tot. Però quan he arribat a "superficials" he pensat: "Helena!".
ResponEliminaJa ho sabia, que no t'agradaria, però em refereixo a un cert tipus d'home, força abundant!
ResponEliminaPotser espera "l'home", com Penèlope? Potser es vol fer marinera? Potser està enfadada amb el gènere masculí per alguna raó que desconeixem? Qui sap! M'agrada la imatge.
ResponEliminaLa imatge és molt bona. Tal com diu Cantireta, s'hi endevinen sentiments pregons.
ResponEliminaM'has fet recordar Ruyra.
ResponEliminaAquesta dona ha perdut un home a la mar.
I està sola en la seva solitud.
Els homes li respecten el dol.
Mar, masculí en la força, femení en origen de la vida. Molt maco, Jordi, sempre em dónes llum a la paraula. :*
ResponEliminaMOOOOOLT BÉ, Jordi i cantireta! Això és xalar!!!
ResponElimina"Més hi veuen quatre ulls que no pas dos" (dins Amb cara i ulls, de Víctor Pàmies).
Déu ni do, quina tirallonga d'efectes ha produït aquesta foto. Enhorabona, artistes!!!
ResponEliminaJoana: mentre no ens quedem a la superfície, gairebé tot és bona idea.
ResponEliminaM'agrada la lectura que n'ha fet en Jordi. N'heu fet tota una pluja d'idees, i és que la imatge és suggeridora.
ResponEliminaM'agrada el teu comentari a la fotografia, sols discrepo en la mirada dels homes, penso que és una mirada encuriosida, clar que la teva opció també és possible!.
ResponEliminaMaijo: la lectura del Jordi em sembla insuperable!
ResponEliminaAudrey: em produeix alegria el teu comentari.