dimecres, 9 de novembre del 2011



ALONSO, Gabriel, dins el bloc Gabriel Alonso

L'artista omple de color la seva obra, la qual fa art, i la qual alhora es recolza en un seient del mateix color negre del pintor, perquè en ella s'hi troba una part d'aquest creador. Al mateix temps, ell es recolza en un seient de colors com la figura que crea: l'artista es construeix ell mateix amb l'obra. Sense l'obra només seria una figura fosca i prou.

11 comentaris:

  1. Preciós! no sé perquè, però quan l'he vist a la barra lateral hagués jurat que era l'Avery!

    ResponElimina
  2. Molt interessant, i el teu comentari també. m'agrada la majoria dels seus quadres. també té molt d'humor.
    en aquest quadre no, no trobem l'humor.
    mira, que et parlava ahir del contrast, de la necessitat del contrast en l'art, i ell pinta aquestes dos figures ben contrastades. també em sembla un poc trist, el quadre, perquè el pintor està "de negre", vull dir, que sembla transmetre que nome´s amb l'art s'ompli de color.. tanmateix, el seient, com tu ben dius. el seien ésde color :)
    coralet

    ResponElimina
  3. Sembla que la música tregui els colors a la paleta, tot i la tristor amb què sembla haver començat a pintar. Quin quadre més bonic, i alhora enigmàtic.

    ResponElimina
  4. lolita: n'he comentat dos fa temps, de l'Avery, és molt bo. Aquesta obra d'Alonso també està molt bé, m'agrada que t'agradi.

    coralet: la veritat és que només he entrat una mica en aquesta obra, d'entre totes les que m'he mirat. Deurà ser que no en capto l'humor!

    cantireta: l'art ens embelleix i ens omple de colors.

    ResponElimina
  5. Es complementa molt bé amb l'apunt anterior. I hi veig un grau de compenetració encara més alt.

    ResponElimina
  6. Jordi: no se te n'escapa ni una! Ja ho veus que és tot improvitzat, qualsevol semblança és pura coincidència.

    ResponElimina
  7. Fixa't en el grau d'intimitat: creuen els seus espais de seguretat amb les cames, com barrejant l'espai de l'un amb l'altre. Mentre escric escolto música, i la música em fa escriure més. Tinta sobre tinta, negre sobre paper, creació que esdevé color.

    ResponElimina
  8. cantireta: a mi la música no em fa escriure més, més aviat m'agravia! Però sí que em fa pensar i sentir a voltes.

    ResponElimina
  9. oh! no t'ha agradat Pintoret?
    bueno....
    coralet

    ResponElimina
  10. bo, pot ser no està a la pàgina, no ho sé :S
    coralet

    ResponElimina
  11. coralet: quin Pintoret? No són obres de l'Alonso?

    ResponElimina