dissabte, 5 de novembre del 2011



SÁNCHEZ ÁVILA, Juan C. "Érase una vez...". Cité de Carcassone, Occitània. Dins el bloc Barcelona Photo

Només les coses autèntiques envelleixen bé. Com els arbres caducifolis, i aquesta "Cité de Carcassone" de conte de fades, per exemple. Vell i bell, per molt decadent que sigui, i per molt mal temps que faci. Romàntic, líric, sentimental, estètic. I acaba bé, com tots els contes, al contrari de la vida.

13 comentaris:

  1. Embellint ve la nit del conte de fades contra la vida.

    ResponElimina
  2. Si "La vita è bella", els contes encara més! La vida són els ànecs, els contes el cigne.

    ResponElimina
  3. El mal és que, un cop t'has esgarrinxat amb els esbarzers del bosc, ja no trobes tan bonic el castell! :D

    ResponElimina
  4. I, pavariar, al castell hi fa un fred que pela!! Això sí que NO és romanticisme (tot i l'estètica ventafosenca del castell, clar!)

    ResponElimina
  5. Aquesta fotografia m'encanta! Quan la vaig veure al blog en qüestió, al qual segueixo, la vaig fer gran i vaig estar un ratet mirant-la. És preciosa, els colors de la tardor, el cel ennuvolat.

    Del teu text estic molt d'acord amb què les coses autèntiques ja poden passar els anys que se'ls posen bé i sempre segueixen belles. Però no crec que la vida acabi malament, o almenys no sempre. Hi ha tants casos de finals feliços...

    Bon inici de setmana!

    ResponElimina
  6. Barcelona: normalment els principis són millors que els finals! I en els contes sempre són millors els finals, com a mínim, l'art sempre va més enllà que no la vida, i jo simplificava. Quina casualitat que ja coneguessis la imatge! És molt "Wuthering heights".

    ResponElimina
  7. cantireta: les roses continuen sent romàntiques encara que punxin! I els núvols grisos també són romàntics, acompanyats o no de fred.

    ResponElimina
  8. Et recomane La Ventafocs ja no creu en princeps blaus. Els vostres comentaris me l'han fet recordar.

    ResponElimina
  9. Ara seriosament, la fotografia és molt bonica. Encara no he estat a Carcassone, espero anar-hi.

    ResponElimina
  10. M'encanta aquesta imatge, cert una ciutat de conte de fades, on sembla que el temps s'aturi.

    ResponElimina
  11. cantireta i Audrey: jo sí que hi he estat, és una delícia.

    ResponElimina
  12. Com acostumes, una altra imatge que reflexa allò sublim.
    Aquest cel em recorda que inclús les tempestes netegen l'aire, l'esperit, la vida

    ResponElimina
  13. Lupe: m'agrada molt el teu comentari. És veritat, després d'un temporal encara es veu més verda la vegetació. Els temporals fan romàntic, a més, no sé si sublim.

    ResponElimina