dimecres, 14 de setembre del 2011
BARCELÓ, Miquel Gran Elefandret, instal·lat a la plaça Union Square de Nova York, fins al 29 de maig de 2012
Això de sostenir-se en la trompa em recorda algunes coses. La "trompa, trompa" de Shin Chan, i per tant, les connotacions sexuals.
Però també, en la manera com un animal tan pesat s'aguanta fent equilibris, tot el contrari: no vol tocar de peus a terra, no vol saber-ne res de fer-se gran. Aquesta escultura tractaria el meu tema preferit, ja em coneixeu...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'has fet recordar el mare, mare mira quin pebrot!!! del xin xan. No sé com poden fer aquestos programes per als infants!!! Amb tants curts d'animació educatius que hi ha a l'abast!!!
ResponEliminaLA INCONSCIÈNCIA DE L'INFANT, POTSER????
Pot ser una elegia al número 7 pels apèndixs que hi surten? Pot ser una escultura de nassos? Pot ser una manera de pervertir l'equilibri dels objectes ? És original, fa riure, hi ha mesos que em sento igual :-)
ResponEliminaAquí sí que ens carreguem les normes. I una mica ja m'agrada. Però un gat no ho faria mai, això.
ResponEliminaPS: si necessites hermeneuta, m'ho dius; que jo en conec una de molt bona.
Joana: que si "culet, culet", que si "trompa, trompa", que si "mira quin pebrot!": suposo que tu no utilitzes el Shin Chan al bloc pels teus alumnes!
ResponEliminacantireta: no capto això del número 7. A mi m'agradaria de sentir-me igual que aquesta escultura, desafiant la llei de la gravetat!
Jordi: el teu gat no ho fa, això? Em fas pensar en aquest text:"Un gat no és, sota cap concepte, "perfecte". No sap volar ni belar ni parlar ni fer comptes i em penso que encara hi ha moltes més coses que no sap fer. Però tot el que sap fer ho fa a la perfecció i mai no se li acudiria de provar de fer una cosa per a la qual no estigués capacitat com, per exemple, ballar. I també hi ha homes en què tot és perfecte i harmònic, que posseeixen un autodomini, una capacitat d'autocrítica i una naturalitat tals, que mai no farien res que no sabessin fer. Per això no són mai lletjos, perquè només són lletges la poca traça, la ridiculesa, l'absurditat i la vanitat." (Milena Jesenská dins Milena de Margarete Buber-Neumann). Milena era una de les parelles de Kafka.
ResponEliminaQuè vols dir amb això de l'hermeneuta, Jordi? Em tens ben intrigada. A l'espera de les teves notícies!!!
ResponEliminaHelena,
ResponEliminaL'hermeneuta ets tu.
Hermeneuta de capçalera.
PS: afligit i un xic orfe pel comiat de Joana.
Tanquil, Jordi, que Helena que em coneix no s'ho creu!!!
ResponEliminaUna escultura original i que a mi m'ha cridat molt l'atenció, l'he vist abans publicat en un diari, és un personatge prou simpàtic i familiar per a tots.
ResponEliminaUn possible missatge: Vivim dins un circ?...
Gemma: no vivim dins un circ, però estaria bé que ho féssim, té molta màgia.
ResponEliminaJo també l'he vist publicada, la imatge, i m'ha cridat l'atenció. Així estic al dia!