CREED, Martin, Work No. 79, Some Blu-Tack kneaded, rolled into a ball, and depressed against a wall, 1993. Dins la revista Arte y parte nº 93
Una illa com de plastilina enmig de la duresa de la paret, allò humà en contrast amb la immutabilitat d'aquesta paret. Una idea senzilla i complexa alhora. Sempre pots fugir d'una vida massa compacta, prosaica, amb la flexibilitat, la llibertat de l'art, com una lluna enmig del cel.
Una entrada preciosa, inspiració per l'estrena d'aquest nou dimecres.
ResponEliminaFelicitats per la nominació cats.
Gemma, gràcies, però no sóc pas nominada, que jo sàpiga.
ResponEliminala teua interpretació m'agrada més que l'obra... he imaginat que un xiquet fa això, apegar-ho en una paret, i que de seguida els pares ho lleven.. no embrutes la paret!
ResponEliminaEn fi, una "tonteria".
La veritat que el que més m'ha agradat del punt de plastilina són les línies de la superfície, el que imagine que està fet amb el dit. la petjada.
pd. a vore si estàs nominada i tu sense saber-ho! ;)
Coralet: la meva interpretació és gairebé sempre completament improvisada, o sigui que té gràcia que em diguis que t'agrada més que l'obra!
ResponEliminaNo crec que estigui nominada als Premis Cats, perquè em vaig mirar les llistes, però encara sou a temps de votar-me per als Premis Blocs Catalunya, fins el 10 de setembre.
Gemma, quina alegria. En breu rebràs una SURPRISE!!! Així que atenta!!!
ResponEliminaHelena sublim la interpretació. A mi també m'agrada més que l'obra!!!
Excel·lent: això de la lluna dóna molt de joc. Encara que sigui de plastilina. Que és així com m'he quedat jo.
ResponEliminaSí, Jordi, la lluna és el meu tema recurrent. Jo també em fonc de veure els vostres comentaris!
ResponEliminaui, i qui sap quan ha trigat a pensar l'artista en qüestió.
ResponEliminaMira, m'ensenyes quan et llegisc les teues interpretacions, i em fas que em pregunte també què és el que jo veig:)
bona nit, demà te vote!
Coralet: moltes gràcies pel vot, em fa contenta fer-te pensar.
ResponElimina